Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
actual
Geologia
Dit de les formacions i dipòsits geològics contemporanis de l’home més recents que el Neolític.
Holocè
Geologia
Segona època (i període) del Quaternari, posterior al Plistocè, i que dura fins al moment actual.
Comprèn, doncs, els darrers 12000-11500 anys Es caracteritza per la retirada de les glaceres associada a la fase final de la darrera glaciació i l’inici d’una era interglacial És característic de l’Holocè la gran extensió del bosc i de la vegetació per efecte de l’augment de la temperatura Durant l’Holocè, vers el 8000 aC, s’inicià l’agricultura, la primera de les activitats humanes d’un impacte apreciable sobre la vida a la Terra Aquest impacte s’accelerà amb la industrialització Amb un creixent consens de la comunitat científica, ha estat proposada una nova subdivisió cronològica marcada…
conca sedimentària
Geologia
Depressió actual o antiga dins la qual es dipositen els sediments, tot formant, de vegades, sèries molt potents.
Terciari
Geologia
Sistema o període més antic de l’era cenozoica.
El terme fou creat per G Arduino 1759, en una de les primeres divisions estratigràfiques Va des de 65 a 1,9 milions d’anys, i es caracteritza per l’extraordinari desenvolupament i el predomini dels mamífers Aquests i els foraminífers són els grups cabdals en l’anàlisi bioestratigràfica Són també molt abundants els molluscs, els equinoderms, els hexacorallaris, els briozous i les algues calcàries en els sediments marins La diversificació dels insectes i de les plantes amb flors van desembocant a la situació actual De fet, la semblança amb les faunes actuals és més i més visible i…
Burdigalià
Geologia
Segon estatge (i edat) del Miocè marí, comprès damunt l’Aquitanià i sota el Languià.
El nom deriva del llatí Burdigala , nom de l’actual Bordeus
Brioverià
Geologia
Unitat del Precambrià superior del Massís Armoricà, que comprendria el Vendià
i el Rifeà
.
El nom prové de Briovera, nom cèltic de l’actual Saint-Lô Normandia, França
mar
Geografia
Geologia
Massa d’aigua salada que cobreix una gran part de la superfície de la Terra (361 128 000 km2, que en representen el 71%); oceà.
Cal situar l’origen remot de la mar en les etapes pregeològiques de la Terra, en les quals es produí una diferenciació general de la matèria terrestre segons capes concèntriques, amb els materials més densos acumulats a les zones més profundes i els més lleugers a les més externes La fase final d’aquesta diferenciació fou constituïda per la formació de l’atmosfera i la hidrosfera Aquesta, formada fonamentalment per la mar, s’originà a partir de l’aigua despresa per les roques que constituïen la incipient escorça terrestre, en les últimes etapes de l’època pregeològica de la Terra, i que…
Cenozoic
Geologia
Tercera era (o eratema) del Fanerozoic, situada entre el Mesozoic i l’actual, és a dir, de 65 milions d’anys ençà.
Agrupa dos períodes o sistemes el Terciari i el Quaternari
aciditat del sòl
Geologia
Grau d’acidesa del sòl, degut a la composició química de la roca mare i a les condicions d’evolució del sòl.
L' aciditat potencial és expressió de la concentració total de l’àcid dissociat i no dissociat, i l' aciditat real o actual , la de la concentració d’ions d’hidrogen en una suspensió de sòl, mesurada en un PH-metre
terra fusca
Geologia
Sòl relicte que prové de la descarbonatació lenta d’una roca mare calcària.
La seva pedogènesi comprèn una primera fase interglacial, sota clima càlid i humit, durant la qual ocorre la descarbonatació del perfil i l’acumulació d’òxids de ferro hidratats, una segona fase glacial de crioturbació, en la qual l’argila apareix mesclada amb fragments de la calcària subjacent, i una tercera fase actual d’evolució vers el sòl bru càlcic amb mull , propi dels boscs caducifolis temperats