Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
sismologia
Geologia
Part de la geofísica que concerneix l’estudi dels sismes, així com tota mena de moviments vibratoris de la Terra, tant si són d’origen natural com si han estat provocats artificialment.
Comporta diferents aspectes D’una part s’ocupa de la teoria de la generació de pertorbacions sísmiques en medis elàstics de l’altra, estudia les condicions de propagació dels trens d’ones produïdes per aquestes pertorbacions a través de medis de diferent natura La utilització de les dades enregistrades mitjançant els sismògrafs permet de deduir la constitució interna de la Terra, així com la localització i natura dels moviments que han provocat els sismes
sedimentologia
Geologia
Branca de l’estratigrafia que estudia la gènesi i les característiques dels sediments que es dipositen en el moment actual, així com els ambients sedimentaris, la geometria de les conques, etc, per tal d’establir els models sedimentaris apropiats i particulars de cadascun.
Aquest coneixement dels medis sedimentaris, tot aplicant el principi de l'actualisme o de l' uniformitarisme , constitueix la base per al reconeixement dels medis sedimentaris de l’antiguitat geològica Hom estudia i interpreta els sediments per llur contingut fossilífer, petrogràfic, per llurs estructures sedimentàries i les seqüències que presenten Així, la sedimentologia constitueix el fonament de la paleogeografia, la paleoecologia i la paleoclimatologia
piezòmetre
Geologia
Aparell emprat per a mesurar el nivell piezomètric, i determinar així les variacions de nivell de les aigües subterrànies.
estructura
Geologia
Manera d’ésser disposats els elements components del sòl.
Així, hom parla d’estructura columnar, laminar, polièdrica, prismàtica, etc
assimilació
Geologia
Procés, anomenat també digestió,
pel qual un magma intrusiu, en ascendir, arrenca i refon materials de les parets i dels sostres de les roques encaixants, i en modifica, consegüentment, la composició.
Els magmes així modificats són anomenats magmes contaminats o endomorfs
carbonització
Geologia
Procés de transformació de la matèria orgànica vegetal en carbó de pedra.
L’acumulació de restes vegetals s’efectuà en conques continentals o límniques i marines o paràliques El procés de carbonització es produeix posteriorment a aquesta fase de sedimentació i es caracteritza essencialment per un enriquiment en carboni i una pèrdua d’oxigen Hom hi pot distingir dues etapes en un primer estadi, dit de carbonització bioquímica , un conjunt de reaccions anaeròbies, en aigües quietes, en presència d’una flora bacteriana abundosa, produeix despresa de diòxid de carboni i metà i enriquiment en carboni, en els teixits vegetals s’arriba així a la formació de torberes L’…
clarke
Geologia
Unitat que expressa el percentatge mitjà, en pes, d’un element en l’escorça de la Terra.
Així, el clarke de l’oxigen és 49,60, i el del silici, 27,72
trànsit
Geologia
Canvi d’una roca en una altra sense cap discontinuïtat aparent, pel fet d’haver variat les condicions de formació.
Així, hi ha trànsit o pas lateral, dins la mateixa capa de gres, a conglomerat, quan augmenta la grandària dels seus elements
vergència
Geologia
Sentit cap al qual s’inclina un plec que té el pla axial inclinat.
El sentit de la vergència és el contrari del de cabussament del pla axial Així, si aquest s’inclina cap al Nord, la vergència del plec serà cap al Sud