Resultats de la cerca
Es mostren 118 resultats
banyó volcànic
Geologia
Xemeneia plena de lava consolidada o el relleu que resulta del desmantellament d’aquesta xemeneia.
banyó de bretxa
Geologia
Xemeneia plena de bretxa volcànica consolidada o el relleu que resulta del desmantellament d’aquesta xemeneia.
gorg
Gorg de la Glorieta d'Alcover, a les muntanyes de Prades
© Montserrat Comelles
Geologia
Clot pregon en el llit d’un corrent d’aigua, on aquesta s’entolla o alenteix el seu curs.
rampa
Geologia
Segment d’una falla en què aquesta talla obliquament els plans d’estratificació o qualsevol altre marcador planar d’una massa rocosa.
Les rampes poden fer referència tant al bloc superior com al bloc inferior de la superfície de falla
replà
Geologia
Segment d’una falla en què aquesta es disposa paral·lela als plans d’estratificació o qualsevol altre marcador planar d’una massa rocosa.
Un replà pot ser-ho respecte del bloc superior de la superfície de falla, respecte de l’inferior, o respecte de tots dos alhora Generalment, els replans es locallitzen en formacions geològiques poc resistents a la deformació, on és més fàcil el lliscament Una mateixa superfície de falla pot presentar diversos replans a diferents nivells estratigràfics, connectats per segments oblics als estrats anomenats rampes
tel·luròmetre
Electrònica i informàtica
Geologia
Aparell per a mesurar distàncies entre dos punts visibles, basat en la mesura del temps que tarda a recórrer aquesta distància una ona radioelèctrica.
Permet de mesurar distàncies de centenars de quilòmetres amb una gran precisió Ideat poc després de la Segona Guerra Mundial, ha estat successivament perfeccionat fins a esdevenir un aparell modern que utilitza microones i té en compte les correccions que cal introduir en les mesures, a causa de les diferents condicions meteorològiques
aqüiclude
Geologia
Formació geològica que és porosa i absorbeix l’aigua, però no permet un escolament prou ràpid d’aquesta per a alimentar pous o fonts.
vulcanià | vulcaniana
Geologia
Dit del tipus d’erupció volcànica de caràcter explosiu i esporàdic, i també del volcà originat per aquesta mena de vulcanisme, format per un con constituït essencialment per material piroclàstic.
La denominació prové del volcà Vulcano
deriva dels continents
Representació esquemàtica de la formació dels continents segons la teoria de la deriva dels continents
© Fototeca.cat
Geologia
Teoria basada en la idea que les masses continentals suren en un substrat plàstic i experimenten un moviment de translació.
Formulada el 1912 per Alfred Wegener per explicar els moviments orogènics, es basa en l’observació d’una certa coincidència en la línia de costes d’Àfrica i d’Amèrica Aquesta idea elemental fou perfeccionada per Du Toit, que la volgué fonamentar amb dades estratigràfiques L’energia sortia del mateix moviment de rotació de la Terra la inèrcia deixava endarrerits els blocs de sial respecte al sima a partir del Carbonífer Hom pressuposa, doncs, l’existència d’un sol continent en els temps arcaics, la Pangea En suport d’aquesta teoria hom ha adduït també arguments…
teoria del foc central
Geologia
Teoria, elaborada per explicar els fenòmens volcànics, segons la qual el centre de la Terra és format per materials en estat de fusió, que surten a l’exterior a través de fissures de l’escorça terrestre.
Aquesta teoria semblava que podia basar-se en el gradient geotèrmic augment d’1ºC de la temperatura cada 30 m en l’interior de l’escorça terrestre tanmateix, aquest augment no és constant, sinó que s’estabilitza i, a més, depèn dels materials que formen una regió determinada Actualment aquesta teoria ha estat abandonada en virtut de les dades obtingudes en les recerques sobre l’escorça terrestre