Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Turingià
Geologia
Tercer estatge (i edat) del Permià, mantingut especialment pels autors francesos, que jeu damunt el Saxonià i sota el Triàsic.
El nom fa referència a l’àrea tipus, que és a Turíngia Dins aquesta unitat hom distingeix tres subdivisions els conglomerats de base, els Kupferschiefer o esquists de pirita de coure i el Zechstein o Zechsteinkalk Hom el considera correlatiu del Zechstein dels autors germànics
Huller
Geologia
Terme utilitzat pels autors francòfons per designar el Carbonífer superior.
És equivalent a Silesià
Biber
Geologia
Glaciació pliocena, plioplistocena o plistocena (segons els autors), anterior a la del Donau.
Saxonià
Geologia
Segon estatge del Permià de l’Europa occidental, mantingut especialment pels autors francesos, equivalent del Kungurià i l’Ufimià de la plataforma russa.
El nom alludeix a Saxònia, tot i que hom no li ha assignat cap estratotip
Eocretaci
Geologia
Terme en desús que hom havia emprat per a designar la sèrie del Cretaci inferior.
Per a alguns autors era el Neocomià, i per a d’altres, comprenia el Neocomià més l’Aptià
Rotliegendes
Geologia
Terme usat, sobretot a l’Europa Central, per a significar la part inferior i mitjana del Permià.
Comprèn els estatges autunià i saxonià dels autors francesos i els estatges asselià, sakmarià, artinskià i kungurià de la plataforma russa
precontinent
Geologia
Terme que designa, segons els autors francesos, la part submergida de l’escorça continental que es prolonga més enllà de la línia de costa.
Correspon als sectors dels fons marins que clàssicament han estat denominats plataforma continental i talús continental És també anomenat marge continental Hom hi distingeix correntment tres dominis la plataforma continental , plana, recoberta de sediments de fàcies nerítica, que s’estén de la costa fins a la línia de ruptura de pendent del talús, o en tot cas fins a la isòbata de -200 m el talús continental , per sota dels -200 m, força inclinat i solcat pels canyons submarins i, finalment, la vora continental , de pendent molt més suau que el talús, damunt la qual es dipositen sediments…
Pliensbaquià
Geologia
Tercer estatge (i edat) del Liàsic, situat damunt el Sunemurià i sota el Toarcià.
L’estratotip és a Pliensbach Alemanya Alguns autors el consideren un superestatge, i el divideixen en Carixià Pliensbaquià inferior i en Domerià Pliensbaquià superior
schlieren
Geologia
Terme que descriu una textura caracteritzada per bandes més o menys difoses i enriquides en minerals ferromagnesians dins d’una roca ígnia, generalment de composició granítica.
Les bandes s’interpreten com a producte del flux magmàtic, abans del refredament complet del magma Alguns autors inclouen en els schlieren les bandes residuals de melanosoma de les migmatites
Günz
Geologia
Primera de les glaciacions alpines del Quaternari, segons la divisió d’aquest període establerta per Penck i Brückner el 1909.
Durant aquesta glaciació es produïren dues fases fredes, o estadis, el Günz I i el Günz II, separades per una curta fase càlida, o interstadi Segons alguns autors és l’equivalent del Villafranquià superior Hom li calcula una antiguitat d’un milió d’anys