Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
bloc-diagrama

Bloc-diagrama
© fototeca.cat
Cartografia
Geologia
Representació gràfica en la qual hom visualitza simultàniament els talls geològics aixecats al llarg de les dues dimensions d’un pla, com també la topografia del relleu superior, tot indicant les relacions estructurals entre el subsol i l’esmentat relleu topogràfic.
indentador | indentadora
Geologia
En tectònica d’indentació, dit del bloc, generalment de naturalesa cratònica, que durant un procés de col·lisió continental actua de forma més rígida incrustant-se en el bloc relativament més plàstic que forma el cinturó orogènic.
Un exemple de bloc indentador és la placa índica amb relació al cinturó orogènic himalaià
indentat | indentada
Geologia
En tectònica d’indentació, dit del bloc que durant un procés de col·lisió continental es deforma plàsticament en resposta a la indentació d’un bloc més rígid, produint-se un cinturó orogènic amb estructures d’extrusió lateral.
Un exemple de bloc indentat és la placa eurasiàtica, que es deformà donant lloc al cinturó orogènic himalaià
falla

Representació d’una falla
© Fototeca.cat
Geologia
Discontinuïtat o fractura entre dos blocs de roca que s’han desplaçat l’un respecte a l’altre segons una direcció paral·lela a la discontinuïtat o fractura.
En una falla es distingeixen els elements següents el pla de falla , parallelament al qual s’efectua el desplaçament, i la línia de falla o traç del pla de falla sobre la superfície topogràfica En una falla on el pla de falla no sigui vertical, el cos rocós desplaçat cap amunt relativament és anomenat bloc superior , mentre que l’altre és anomenat bloc inferior El vector desplaçament, situat sobre el pla de falla, de dos punts, situats l’un en el bloc superior i l’altre en el bloc inferior, que originàriament eren solidaris, és anomenat…
rampa
Geologia
Segment d’una falla en què aquesta talla obliquament els plans d’estratificació o qualsevol altre marcador planar d’una massa rocosa.
Les rampes poden fer referència tant al bloc superior com al bloc inferior de la superfície de falla
ventifacte
Geologia
Bloc rocós o còdol esculpit per l’acció del vent.
Els ventifactes presenten cares planes, anomenades facetes, llaurades per l’abrasió eòlica L’agent causant de l’abrasió sol ser la sorra transportada pel vent, fet pel qual els ventifactes són comuns en zones de deserts sorrencs
mantell de corriment

Mantell de corriment
© Fototeca.cat
Geologia
Cos rocós desplaçat al llarg d’un encavalcament
.
Fou als Alps on, a partir del 1880, hom abandonà les teories autoctonistes i començà a interpretar com a allòctones les grans unitats geològiques, desplaçades distàncies considerables des del seu lloc de deposició El desplaçament implicava encavalcaments i plecs tombats o ajaguts a gran escala hom denominà nappe , terme de significat lleugerament diferent a mantell de corriment, aquestes grans unitats En un mantell de corriment hi ha una làmina de roques poc deformades, en sentit normal, transportada al llarg d’un pla d’encavalcament Als Alps, les nappes són grans plecs tombats o ajaguts amb…
encavalcament

Encavalcament
© Fototeca.cat
Geologia
Falla que dona lloc a l’escurçament d’un nivell rocós i situa roques més antigues per sobre de roques més modernes.
El cos rocós desplaçat per un encavalcament és anomenat làmina encavalcant o mantell de corriment de dimensions majors Respecte a cadascun dels encavalcaments, la unitat rocosa que hi ha a sobre és anomenada bloc superior de l’encavalcament i la que hi ha a sota, bloc inferior , tot utilitzant la mateixa terminologia emprada per a les falles En la formació de certes cadenes muntanyoses les Rocalloses, els Alps, els Pirineus, etc l’escurçament es realitza en gran part mitjançant encavalcaments cinturó d’encavalcaments aquests separen grans mantells de corriment que, en apilar-se…
horst
Geologia
Bloc allargat que ha ascendit en relació amb els blocs que té als costats.
El flanquegen falles, generalment gravitacionals Els horste són associats als gràbens o fosses tectòniques
inversió tectònica
Geologia
Reactivació en sentit oposat d’una falla o d’una zona de cisalla.
També s’utilitza el terme d’inversió per a designar un canvi de moviment vertical, sigui d’aixecament o d’enfonsament, d’un bloc o d’una regió de l’escorça terrestre, com per exemple l’aixecament d’una antiga conca sedimentària