Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Mississipià
Geologia
Subsistema (i subperíode) que correspon al Carbonífer inferior.
És comprès entre el Devonià i el Pennsilvanià És equivalent al Dinantià europeu clàssic afegint-hi el Serpukhovià
grau geotèrmic
Física
Geologia
Nombre de metres que cal penetrar cap al centre de la Terra per experimentar un augment de temperatura d’un grau centígrad.
El grau geomètric, a l’igual del gradient geòtermic, varia segons els llocs El valor mitjà, per a profunditats superiors a 25 m, i fins als primers milers de metres, és comprès entre els 35 i els 100 m gradient tèrmic
Hettangià
Geologia
Primer estatge (i edat) del Liàsic, comprès entre el Retià i el Sinemurià.
L’estratotip és a Hettange conca parisenca
eó
Geologia
Unitat geocronològica major que una era.
Tot el temps geològic és comprès en tres eons l’Arqueà, el Proterozoic i el Fanerozoic Les poc conegudes eres precambrianes formen el Prearqueà Aquesta divisió està molt lligada a la importància del registre fossilífer L’Arqueà, o principi , és el temps més antic, que va de -3750 a -2500 milions d’anys El Proterozoic, o vida antiga o primera , va de -2500 a -570 milions d’anys L’anomenat temps precambrià englobaria aquests dos primers eons, caracteritzats per la manca d’un registre fossilífer En el Fanerozoic, o vida visible o veritable , que va de -570 milions d’anys a l’…
Cambrià
Geologia
Primer període i sistema en què es divideix el Paleozoic o era primària.
És situat per sobre del Precambrià i per sota de l’Ordovicià Els materials cambrians es dipositaren en un període transgressiu i de calma orogènica, comprès entre els -570 i -505 milions d’anys Acumulats en el fons de grans zones geosinclinals, formaren els materials gresos, calcàries, esquists, quarsites, etc que posteriorment donaren lloc a les serralades caledonianes i hercinianes El Cambrià és el primer període fossilífer tret dels vertebrats, hom ja hi troba restes dels principals grups del regne animal Cal remarcar especialment els diferents grups de trilobits, que han…
Ypresià
Geologia
Primer estatge de l’Eocè inferior marí, comprès entre el Tanetià i el Lutecià.
L’estratotip és a Ypres Bèlgica És equivalent dels estatges Ilerdià i Cuisià
interglacial
Geologia
Dit de cadascun dels tres períodes compresos entre les quatre glaciacions del Quaternari, les quals els donen el nom.
Durant els períodes interglacials, que es caracteritzaren per un clima temperat, es produïren una elevació del nivell general de les mars, que provocà transgressions marines importants, i la fusió de les glaceres El primer interglacial günz-mindel s’inicià fa 850 000 anys i acabà en fa 700 000, segons uns, o 550 000, segons altres En el domini alpí, tanmateix, l’interglacial més important és el comprès entre la segona i la tercera glaciació mindel-riss , al qual corresponen els jaciments de Torralba i Ambrona, a Sòria, amb vestigis d' Homo erectus , que hom situa en un període…
Paleozoic
Geologia
Primera era (o eratema) del Fanerozoic, situada entre el Precambrià i el Mesozoic.
És comprès entre els -590 i els -248 milions d’anys A Europa, hom sol dividir-lo en Paleozoic inferior que comprèn els períodes Cambrià, Ordovicià i Silurià i Paleozoic superior que comprèn els períodes Devonià, Carbonífer i Permià Hom considera aquest terme sinònim de Primari o era primària La presència de trilobits fa que hom l’anomeni també era dels trilobits En general predominen les formes més antigues d’animals i plantes multicellulars La majoria d’animals són invertebrats, bé que s’hi trobin abundantment vertebrats primitius, sobretot peixos, en els períodes més…
Burdigalià
Geologia
Segon estatge (i edat) del Miocè marí, comprès damunt l’Aquitanià i sota el Languià.
El nom deriva del llatí Burdigala , nom de l’actual Bordeus
Tournaisià
Geologia
Primera sèrie (i època) del Mississipià o Dinantià, comprès entre el Famennià i el Viseà.