Resultats de la cerca

Les cisalles de Riedel formen dos sistemes conjugats, anomenats R i R’, oblics respecte de les vores de la zona de cisalla major El sistema R és sintètic respecte al sentit de moviment de la cisalla major i es disposa a un angle de 10-15° respecte de les vores, mentre que el sistema R’ és antitètic i es disposa a 75-80° Aquestes estructures foren produïdes experimentalment per Riedel el 1929, en models analògics d’argila, i han estat reconegudes en zones de cisalla naturals

Aquests plans es presenten, principalment, en la forma d'estratificació d’esquistositat, de dics , etc En descriure els plecs, cal distingir dos casos quan es tracta d’una superfície individual plegada, o quan es tracta de la relació entre superfícies adjacents En el primer cas, el pla plegat té una zona més elevada que és anomenada cresta i una de més baixa que és anomenada sinus La zona de màxima curvatura és la xarnera i aquella en què canvia el pendent és el punt d’inflexió La unió de totes les crestes en el mateix pla plegat forma la línia de cresta anàlogament, els sinus, les xarneres…