Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
sabulós | sabulosa
clinòmetre
Geologia
Aparell de mesura de l’angle d’inclinació respecte a l’horitzontal del cabussament d’un estrat, d’una fractura, d’un pla d’esquistositat o del pendent d’un terreny.
La forma més simple consisteix en un cercle graduat proveït d’una agulla pendular
podzolització
Geologia
Procés de formació d’un podzol.
Consisteix bàsicament en l’alteració química de les argiles per acció d’un humus cru molt àcid La podzolització és afavorida pel clima fred i plujós, per una vegetació de bruguera o de coníferes, per una roca mare rica en quars, pobra en materials alterables i sense calcària, i per una situació topogràfica plana
balança d’Eötvös
Física
Geologia
Instrument usat per a determinar les variacions locals del camp gravitatori.
Bàsicament consisteix en un fil del qual penja una tija que té dues masses pesants als extrems Collocat el suport del fil en diverses posicions, hom analitza les corresponents posicions d’equilibri de la tija i en conclou les anomalies locals de la gravetat Segons el disseny de l’aparell, especialment pel que fa a la posició de les masses, hom determina el gradient horitzontal o el gradient vertical del camp masses a la mateixa altura o masses a diferent altura, respectivament
argilització
Geologia
Transformació d’una roca compacta o d’un mineral en argila.
El tipus més corrent de transformació és la que sofreixen diversos minerals com la mica i, en alguns casos, els piroxens i els amfíbols Consisteix en un seguit de processos d’hidratació amb substitució d’ions, que provoca canvis d’estructura, sobretot separació progressiva de les capes cristallines a mesura que l’aigua amb el seu efecte de falca les va penetrant D’això resulten diverses menes d’argiles, cada cop més alterades illítica, vermiculítica, montmorillonítica, que guanyen en poder d’intercanvi d’ions Un cas particular d’argilització és la caolinització que sofreixen els…
punt triple
Geologia
Punt o petita regió on es troben tres plaques litosfèriques.
Poden estar involucrats un conjunt de tres límits convergents fosses oceàniques, tres límits divergents rifts continentals o oceànics —dorsals—, tres límits passius falles transformants, o algunes combinacions entre aquests tipus de límits Un punt triple pot ésser estable, amb la qual cosa roman relativament fix, o inestable, quan la seva posició i configuració varien ràpidament durant el temps geològic Un punt del tipus RRR, per exemple, representa la unió de tres rifts o tres dorsals, com el cas del rift d’Àfrica, el de la mar Roja i el del golf d’Adén, que coincideixen a la regió d’Àfar…
James Hutton
Geologia
Geòleg i naturalista escocès.
Es doctorà en medicina a Leiden 1749, però s’establí a Berwickshire el 1754 per a dedicar-se a la gestió de la seva pròpia granja El 1768 marxà a Edimburg, on els seus estudis feren que hom el consideri actualment un dels pares de la geologia Defensà la teoria del plutonisme , la qual assegurava que les roques eren el producte solidificat del magma interior de la Terra L’any 1785 publicà Theory of the Earth , on introduí el concepte que dècades després Charles Lyell anomenà uniformitarisme , que consisteix en què la història de la Terra pot ser interpretada a partir dels…
catàclasi
Geologia
Tipus de deformació fràgil de roques que consisteix en la fracturació a escala del gra mineral.
La catàclasi pot ésser reconeguda per evidències de lliscament, rotació i barreja mecànica dels grans o partícules rígides amb poca deformació interna Es dóna en condicions de baixes pressions i temperatures pròpies de la part superior de l’escorça terrestre, sovint associada a falles
lixiviació
Geologia
Procés que consisteix en la migració descendent d’elements solubles, originada per l’aigua de pluja.
La lixiviació és de gran importància en la pedogènesi, sobretot als països humits
estratificació
Vista aèria de successives estratificacions produïdes als vessants del turó de Sant Cosme, al sud de Sapeira (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Geologia
Deposició d’un estrat o capa darrere un altre estrat en superfícies planes o lleugerament inclinades.
L’estratificació s’origina per canvis en els materials que s’anaven dipositant o per canvis en les condicions del dipòsit Aquests canvis poden ésser variació de la mida dels grans, com, per exemple, el pas de sorra a grava canvis en la textura, com ara l’arrodoniment de les partícules i canvis en la cimentació i la compactació de les partícules La regularitat i l’extensió de l’estratificació depèn de la persistència dels agents causants de la deposició o sedimentació Si els agents actuen en petites àrees, com, per exemple, als rius, s’originen estrats irregulars que no són persistents si els…