Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
empremtes de corrent
Geologia
Formes còncaves que hom troba a les parets de les cavitats produïdes per un corrent d’aigua (carst).
corrent de convecció
Geologia
Designació genèrica dels corrents circulars convergents que s’originen a les capes profundes de la Terra a causa dels gradients de temperatura.
Aquests corrents podrien ésser l’origen de la deriva dels continents Les línies de convergència cap a les superfície serien les responsables de la separació de dues plaques, amb sortida a l’exterior de material profund, com el que s’esdevé a les dorsals oceàniques
flute mark
Geologia
Marca de corrent consistent en una petita depressió subcònica excavada per un vòrtex d’aigua en un sediment tou.
És longitudinalment asimètrica, amb la part més abrupta al costat que mira aigües amunt i la part amb relleu més suau al costat que mira aigües avall Aquesta asimetria indica, a més de la polaritat de la sèrie, la direcció i el sentit del corrent Els flute marks romanen preservats com a emmotllaments a la sola de les capes de gresos en anglès, flute cast que els fossilitzaren
antiduna
Geologia
Forma de relleu prominent que es crea al llit sorrenc d’un corrent, amb carena perpendicular a la direcció de flux i perfil simètric.
Les antidunes es produeixen en fase amb les ones de la superfície de l’aigua, i el seu perfil mimetitza el d’aquestes Generalment tenen una amplitud baixa, i es donen en fluxos ràpids i de poca fondària El seu nom deriva de la seva capacitat de migrar corrent amunt
drenatge
Geologia
Evacuació de les aigües d’una xarxa fluvial.
Quan el corrent principal d’aquesta xarxa en forma, amb els afluents, una de ramificada, hom en denomina dendrític el drenatge, i quan el corrent principal subsegüent rep perpendicularment els afluents, conseqüents, drenatge rectangular
càrrega límit
Geologia
Càrrega màxima que pot transportar un determinat corrent d’aigua.
al·luvió

Formació d’una plana al·luvial per acumulació d’al·luvions en una vall d’erosió
© Fototeca.cat
Geologia
Conjunt de sediments transportats i dipositats per les aigües corrents.
Els alluvions es troben a les valls fluvials, deltes, estuaris, llacs i, en general, allà on el poder de transport del corrent decau a causa d’un descens de la velocitat o del volum de les aigües, i aquestes dipositen els materials que han erosionat i transportat Els alluvions són constituïts per argiles, llims argilosos i arenosos, sorres, graves, còdols, blocs, etc, procedents de les roques de la conca fluvial, però de caràcter sovint diferent al d’aquestes, a causa de les modificacions —a vegades intenses— de què han estat objecte durant el transport Inicialment, l’acumulació d’alluvions…
seqüència de Bouma
Geologia
Cicle sedimentari fonamental produït pel dipòsit d’un corrent de terbolesa.
Rep el seu nom d’Arnold Bouma, que la descriví i interpretà per primer cop el 1962, i des d’aleshores ençà és utilitzada de manera generalitzada en l’estudi de fàcies flysch o turbidites Una seqüència de Bouma mostra una granuloclassificació decreixent cap al sostre, generalment passant de sorra més o menys grollera a argila, i el seu gruix és de l’ordre dels centímetres o els decímetres De base a sostre, la seqüència de Bouma completa comprèn un terme inferior de sorres grolleres amb granuloclassificació, un terme de laminació parallela inferior, un terme de laminació encreuada…
gradació sedimentària
Geologia
Classificació dels grans per la seva grandària progressiva en els sediments detrítics.
Pot ésser lateral disminució del gra d’una capa en el sentit del corrent de l’aigua o vertical disminució de la grandària de la base al sostre d’una capa Dóna criteri de polaritat
motlle
Geologia
Figura d’alguna estructura o animal que queda en un sediment en consolidar-se aquest.
En un sediment tou poden produir motlles el corrent d’aigua, l’impacte de pedres, les petjades d’animals, etc Si damunt d’ells es dipositen capes de materials més compactes, aquestes s’adapten a les formes preexistents i en consolidar-se donen llur forma “en negatiu”