Resultats de la cerca

Els alluvions es troben a les valls fluvials, deltes, estuaris, llacs i, en general, allà on el poder de transport del corrent decau a causa d’un descens de la velocitat o del volum de les aigües, i aquestes dipositen els materials que han erosionat i transportat Els alluvions són constituïts per argiles, llims argilosos i arenosos, sorres, graves, còdols, blocs, etc, procedents de les roques de la conca fluvial, però de caràcter sovint diferent al d’aquestes, a causa de les modificacions —a vegades intenses— de què han estat objecte durant el transport Inicialment, l’acumulació d’alluvions…

Aquests corrents podrien ésser l’origen de la deriva dels continents Les línies de convergència cap a les superfície serien les responsables de la separació de dues plaques, amb sortida a l’exterior de material profund, com el que s’esdevé a les dorsals oceàniques

Aquests corrents poden ésser aeris paleovents o aquàtics fluvials, marins i turbidítics poden ésser corrents de laves o de piroclasts d’esllavissaments subaeris o submarins olistostroma i de corrents de fang i pedruscall, de l’escolament de les glaceres i de les morenes glacials associades L’estudi dels paleocorrents constitueix un dels elements essencials per a l’estudi de les antigues conques sedimentàries i dels elements que s’hi poden trobar placers , fosfats, carbó, sals, hidrocarburs, metalls sedimentaris, etc

Com que aquestes masses són sempre dinàmiques, a les desembocadures s’originen fenòmens geològics molt variats, com ara deltes, dics detrítics, estuaris, ries o cordons litorals Alguns d’aquests fenòmens són originats per moviments epirogenètics, mentre que d’altres depenen de la velocitat i càrrega dels corrents d’aigua La potència erosiva més gran d’un afluent provoca canvis en el perfil del riu principal en alguns casos els corrents marins són prou forts per a obturar la desembocadura d’alguns rius i obliguen a formar cordons litorals

Hom els interpreta com a sediments dipositats als fons marins profunds, en diferents ambients —canyons, ventalls submarins— Apareix al continent europeu i a les illes Britàniques i la seva edat és la del Carbonífer inferior

Alimenta els corrents d’aigua proglacials

Són produïts pel vent, pels corrents d’aigua i pel vaivé de les onades

Als litorals rocosos, són corrents les tenasses d’origen biològic, internacionalment denominades trottoirs , generades per algues calcificades, conquilles de molluscs, etc

Hom classifica el desguàs, segons la importància dels corrents concurrents, en afluència afluent o confluència confluent i, segons la forma, en delta o estuari

Els corrents produeixen una certa deriva dels continents en ascendir sota les dorsals mediooceàniques i enfosar-se sota els arcs insulars i les muntanyes continentals