Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
densitat aparent
Geologia
Densitat relativa d’un sòl respecte a l’aigua.
En un sòl arenós és compresa entre 1,3 i 2, en un sòl llimós, entre 0,7 i 1,6, i en un sòl argilós, entre 1,1 i 1,9
model de Pratt
Geologia
Model de compensació isostàtica segons el qual l’equilibri s’aconsegueix per mitjà de variacions laterals en la densitat de l’escorça terrestre, considerant la profunditat del límit escorça-mantell uniforme.
D’aquesta manera, les zones topogràficament elevades són sostingudes per material cortical de densitat anormalment baixa, mentre que les zones oceàniques es caracteritzen per escorça de densitat alta
diapirisme
Geologia
Procés geològic consistent en el flux ascendent d’un material a través d’un altre material o cobertora més dens i fràgil.
És un procés controlat per la presència d’una capa o zona de materials de densitat inferior a la de les roques suprajacents i de plasticitat més elevada El flux pot ésser desencadenat per forces gravitacionals, tectòniques o per combinació d’ambdues Les estructures resultants del diapirisme s’anomenen diapirs Els diapirs salins, deguts a l’elevada plasticitat i baixa densitat de la sal, són uns dels més comuns a l’escorça El diapirisme també és considerat un dels mecanismes efectius de transport magmàtic Els diapirs plutònics es formen quan la força ascendent del…
nucli
Geologia
Esfera central de la Terra situada per sota la discontinuïtat de Gutenberg, que la separa del mantell.
S'estén per sota els 2 900 km i representa el 16% del volum i el 32% de la massa terrestre La seva densitat és de 9,8 sota la discontinuïtat de Gutenberg i de 13,6 al centre de la Terra Les ones primàries P o longitudinals experimenten en penetrar el nucli extern un descens brusc de la velocitat i les ones secundàries S o transversals no s’hi propaguen, la qual cosa suggereix un nucli extern essencialment fluid A 5 100 km una discontinuïtat sísmica feble separa el nucli extern d’un nucli intern sòlid Per analogia amb els siderits, inicialment hom suposà el nucli compost de ferro…
carbó de coc
Geologia
Tecnologia
Química
Residu de la destil·lació seca dels carbons bituminosos, o d’altres combustibles, com el petroli, en el procés anomenat coquització
.
És un material coherent, d’estructura cellular, de color fosc que va del negre pur al gris argentós, i de mides, porositat i duresa variables La seva densitat real oscilla entre 1,85 i 1,90, però la seva porositat fa que tingui una densitat aparent inferior a la del carbó de pedra El poder calorífic pot arribar fins a 35 600 kJ/kg La composició varia segons el material de partida i sobretot segons la temperatura de destillació És emprat principalment com a combustible d’alt forn, com a reductor en altres processos metallúrgics i com a combustible domèstic El coc…
halocinesi
Geologia
Manifestació tectònica lligada a substàncies salines (evaporita) o a l’estructura que aquella origina (diapir, dom salí).
L’halocinesi correspon generalment a un fenomen de migració i ascens de la sal en una sèrie sedimentària, degut a la seva inferior densitat respecte a les roques que l’envolten
neu congesta
Geologia
Massa granulosa i plena de bombolles d’aire que correspon a un estadi intermedi entre la neu i el glaç.
És formada per agregats arrodonits de 3 o 4 mm de diàmetre, té una densitat entre 0,4 i 0,8 i es forma per successives fusions i recristallitzacions en zones on s’acumulen importants gruixàries de neu
competència
Geologia
En un riu o corrent d’aigua, possibilitat que té de transportar materials aïllats de la mida màxima compatible amb la velocitat.
La competència és difícil de determinar, puix que depèn de la densitat dels còdols, de llur forma rodons o angulosos i de si hom pren com a velocitat de les aigües la mitjana, la superficial o la de fons
regel
Física
Geologia
Formació de gel a partir de l’aigua líquida, prèviament fosa per compressió, quan disminueix novament la pressió sobre el sistema.
És un fenomen característic dels pocs materials que, com l’aigua, tenen una densitat més gran a l’estat líquid que al sòlid, i és el responsable de bona part de l’acció erosiva de l’aigua damunt les roques
pressió litostàtica
Geologia
Pressió o esforç vertical que suporta una roca a una determinada fondària a causa del pes del material que té a sobre.
El seu valor pot calcular-se amb l’expressió P = rgh , on r és la densitat mitjana de les roques de sobre, g és l’acceleració de la gravetat i h és la profunditat d’enterrament de la roca La unitat de mesura més comuna és el kilobar En l’escorça continental, la pressió litostàtica augmenta 1 kilobar per cada 3,5-4 km d’enterrament