Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
encavalcament

Encavalcament
© Fototeca.cat
Geologia
Falla que dona lloc a l’escurçament d’un nivell rocós i situa roques més antigues per sobre de roques més modernes.
El cos rocós desplaçat per un encavalcament és anomenat làmina encavalcant o mantell de corriment de dimensions majors Respecte a cadascun dels encavalcaments, la unitat rocosa que hi ha a sobre és anomenada bloc superior de l’encavalcament i la que hi ha a sota, bloc inferior , tot utilitzant la mateixa terminologia emprada per a les falles En la formació de certes cadenes muntanyoses les Rocalloses, els Alps, els Pirineus, etc l’escurçament es realitza en gran part mitjançant encavalcaments cinturó d’encavalcaments aquests separen grans mantells de…
delaminació
Geologia
Procés de separació o desenganxament de l’escorça superior de la inferior durant l’orogènesi.
L’escorça superior delaminada forma el prisma orogènic de plecs i encavalcaments que aflora a la superfície serralada, mentre que l’escorça inferior pot subduir cap al mantell El procés de delaminació ha tingut lloc en serralades alpines com els Pirineus o els Alps
Michel Séguret
Geologia
Geòleg francès.
És autor d’importants contribucions a la concepció moderna de la geologia del vessant sud dels Pirineus, que posen de manifest el paper de la tectònica d’encavalcaments i mantells en l’edificació estructural de la serralada Estudià a la Universitat de Montpeller, d’on esdevingué professor assistent el 1968, i posteriorment professor 1984, amb un parèntesi a la companyia petroliera Total del 1975 al 1976 El seu treball de doctorat sobre la serralada pirinenca conduí al llibre Étude tectonique des nappes et séries decollées de la partie centrale du versant sud des Pyrénées 1972, on…
retroencavalcament
Geologia
Dins d’un sistema o cinturó d’encavalcaments, dit d’un encavalcament amb sentit de desplaçament o vergència contrària a la del sistema.
estil alpí
Geologia
Estil tectònic basat en mantells de corriment, encavalcaments i plegaments, als quals solen associar-se processos de metamorfisme regional i d’activitat magmàtica sinorogènica.
És característic dels orògens provinents dels ortogeosinclinals, i es contraposa a l’estil germànic, característic de les zones continentals cratogèniques
mantell de corriment

Mantell de corriment
© Fototeca.cat
Geologia
Cos rocós desplaçat al llarg d’un encavalcament
.
Fou als Alps on, a partir del 1880, hom abandonà les teories autoctonistes i començà a interpretar com a allòctones les grans unitats geològiques, desplaçades distàncies considerables des del seu lloc de deposició El desplaçament implicava encavalcaments i plecs tombats o ajaguts a gran escala hom denominà nappe , terme de significat lleugerament diferent a mantell de corriment, aquestes grans unitats En un mantell de corriment hi ha una làmina de roques poc deformades, en sentit normal, transportada al llarg d’un pla d’encavalcament Als Alps, les nappes són grans plecs tombats o ajaguts amb…
geologia estructural
Geologia
Branca de la geologia que s’ocupa de l’estudi de les estructures que es produeixen en les roques de l’escorça terrestre per un procés de deformació natural.
Per estructura s’entén l’arranjament geomètric o disposició que presenten certs plans, línies, superfícies o cossos que hom pot trobar en una massa rocosa Solen existir diversos tipus d’estructures originades en el mateix moment de formació de la roca, les quals reben el nom d’estructures primàries, com ara l’estratificació encreuada que s’ha produït en determinades condicions en el moment de la sedimentació, o bé les fractures que s’originen quan se solidifica un cos magmàtic Hom anomena estructures secundàries aquelles que es produeixen en les roques, una vegada formades, en deformar-se,…