Resultats de la cerca

L’estratigrafia abasta l’estudi dels processos sedimentaris i les roques sedimentàries que se n'originen, la natura de l’estratificació i les interrupcions de l’estratificació, com les discordances i els diastemes, les fàcies i els canvis de fàcies, així com les correlacions L’estratigrafia té relació amb la petrologia, perquè ambdues tracten de l’estudi de les roques sedimentàries, i amb la geodinàmica externa, ja que ambdues estudien els ambients sedimentaris L’estratigrafia parteix de dos principis la posició horitzontal dels estrats i llur superposició Els dipòsits sedimentaris, que es…

Cursà la carrera eclesiàstica al seminari de Vic 1943-53 i es llicencià en ciències geològiques 1967 Professor al seminari de Vic 1957-67, fou deixeble de C Virgili i es doctorà a la Universitat d’Oviedo amb una tesi sobre la geologia i l’estratigrafia de l’Eocè de la comarca d’Osona Collaborador científic del CSIC del 1963 al 1972, aquest any s'incorporà a la Universitat de Barcelona , on fou catedràtic d’estratigrafia i geologia històrica 1982, i hi ocupà també els càrrecs de degà de la Facultat de Geologia 1978-1984 i de president de la Divisió III de Ciències…

Estudià especialment l’estratigrafia del Juràssic, i en féu una detallada classificació dels ammonits Contribuí a l’establiment d’una nomenclatura estratigràfica pràctica El 1956 publicà Jurassic Geology of the World , obra de síntesi de tots els coneixements sobre l’estratigrafia del Juràssic

Llicenciada en ciències naturals 1948 es doctorà a la Universitat de Barcelona 1956 Fou professora a la facultat de ciències 1949-63 i investigadora del CSIC L’any 1963 obtingué la càtedra d’estratigrafia de la Universitat d’Oviedo i, posteriorment, la de la Universitat Complutense de Madrid Deixebla de Lluís Solé i Sabarís, aviat s’especialitzà en sedimentologia i estratigrafia, concretament del Triàsic i del Permià Cal destacar l’estudi El Tríasico de los Catalànides 1958 i, entre les publicacions, els articles de síntesi referents especialment al Triàsic ibèric, a…

Cada seqüència deposicional s’associa a un canvi relatiu del nivell de la mar, que oscilla entre 0,5 i 5 Ma Les seqüències deposicionals constitueixen la unitat bàsica en l’estratigrafia sísmica i tenen valor cronoestratigràfic quan reflecteixen cicles globals

Professor a la facultat de ciències de París 1831, sostingué la teoria orogènica de la retracció lenta i progressiva de l’escorça terrestre per explicar la formació de les cadenes de muntanyes, teoria que exposà a Histoire des terrains tertiaires 1848 Escriví nombroses obres especialitzades en estratigrafia i paleontologia

Considerat un dels pioners de l’oceanografia, estudià la profunditat, corrents, temperatura i composició de la mar Negra, de la Càspia i de la mar de Màrmara S’aplicà en l’observació i organització de l’estratigrafia del Neogen del sud de l’antiga Unió Soviètica Pot ésser considerat precursor de la paleoecologia