Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
estromatòlit

Estromatòlits fòssils a la formació rocosa del cràter de Pilbara (Austràlia)
© Earth Remote Sensing Data Analysis Cente
Geologia
Estructura rocosa, de tipus sedimentari orgànic, de litologia calcària i laminada, formada pel creixement de les algues blau verd (cianobacteris), que, en la seva activitat microbiana, faciliten la precipitació de carbonat en capturar i fixar les partícules de CaCO3.
Els cianobacteris són els primers oxigenadors de l’atmosfera i formadors de les zones esculloses, i han mantingut la seva línia evolutiva, és a dir, no s’han extingit des de la seva aparició Pel que a la morfologia dels estromatòlits, és força variable i es presenta en formes columnars, hemisfèriques còniques, alveolades, de bolet o, fins i tot, amb combinacions de formes diferents Quan es presenta en capes planes i parallels es coneix com laminació algal Atesa la seva naturalesa rocallosa presenten un elevat potencial per a la fossilització i la preservació al llarg de la historia geològica…
Proterozoic
Geologia
Terme com més va més usat per a significar la part més moderna del Criptozoic o Precambrià.
Hom pot considerar que va des de -2500 a -590 milions d’anys, o a -690 si hom considera que l’Ediacarià és al Fanerozoic Es tracta de la part del Precambrià més coneguda de la qual hom coneix més nombre i varietats de fòssils, malgrat que siguin escassíssims S'hi troben protòfits, però no hi ha evidències clares de protozous malgrat que degueren existir Són abundants els estromatòlits i les pistes fòssils Al final hom troba excepcionalment restes variades de metazous celenterats, anèllids i altres animals d’atribució insegura En conjunt no permeten d’establir cap…
pont continental
Geologia
Conjunt de terres que constitueixen un lligam entre dos continents i permeten les migracions d’animals terrestres d’un continent a l’altre.
En molts casos la seva existència és postulada hipotèticamnt per explicar les migracions fòssils sense que hi hagi arguments que el demostrin
columna geològica
Geologia
Representació gràfica vertical que mostra l’ordre de successió i les relacions de les formacions estratigràfiques d’una regió.
Hom les dibuixa a escala i hi indica els diferents estrats ordenadament, amb llur edat, les característiques litològiques, el gruix i els fòssils
Giovanni Arduino
Biologia
Geologia
Naturalista italià, estudiós de les roques i dels volcans.
En la seva obra Giornale de'Criselini 1759 establí una classificació de les roques en primitives poc o gens estratificades, sense fòssils, secundàries estratificades, fossilíferes i terciàries no consolidades o tendres sorres, argiles, etc
Florentino Ameghino
Geologia
Paleontologia
Geòleg i paleontòleg italoargentí.
Descobrí unes 6 000 espècies fòssils, i organitzà 35 subordres 1906 Erròniament suggerí que els mamífers s’espargiren pel món des de l’Argentina, per la qual cosa fou criticat i desautoritzat fins pràcticament el final de la seva vida
Nicolaus Steno
Geologia
Anatomista i geòleg danès.
Estudià els músculs i llurs moviments de contracció, la saliva, les glàndules lacrimals, el cor, els ovaris, etc, dels quals féu descobriments notables En geologia destacà sobretot per les seves recerques en cristallografia, sobre les roques sedimentàries, l’acció dels volcans i l’origen dels fòssils
Fanerozoic
Geologia
Unitat de temps geològic (eó) que comprèn tres eres: el Paleozoic, el Mesozoic i el Cenozoic.
Començà aproximadament fa 570 Ma, amb el període Cambrià, i es caracteritza per l’acumulació de restes fòssils en els sediments L’eó precedent és el Proterozoic El terme Fanerozoic, proposat per GH Chadwick el 1930, prové del grec phaneros ‘visible’ i zoion ‘animal’, i significa “temps de la vida visible”
Museu Geològic del Seminari de Barcelona

Interior del Museu Geològic del Seminari de Barcelona
© Museu Geològic del Seminari de Barcelona
Museu
Geologia
Museu de geologia, fundat el 1874.
Té la seu a l’antic Seminari Conciliar de Barcelona És especialitzat en paleontologia conté 42000 unitats taxonòmiques i més de 70000 fòssils Disposa d’una biblioteca i d’una cartoteca especialitzades en geologia i topografia, de Catalunya i de l’Estat espanyol Actualment, collabora amb el Servei Geològic de la Generalitat de Catalunya
espeleologia científica
Geografia
Geologia
Disciplina que agrupa un conjunt de ciències que tenen com a objectiu comú l’estudi d’algun aspecte del món subterrani.
Les principals són la geologia que estudia la relació entre l’estructura geològica i la formació de la cavitat, la hidrologia que es concreta en la investigació d’aqüífers subterranis, la biologia que estudia la fauna troglòbia i troglòfila, l’arqueologia que analitza les restes fòssils de les cavitats i la topografia que fa l’aixecament dels mapes del subsol