Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
fase cimmèria
Geologia
Seguit de fases orogèniques del cicle paleoalpí que s’escaigueren en el transcurs del Triàsic superior i durant el Juràssic.
Aquestes fases diverses són agrupades en dues orogènies les paleocimmèries o eocimmèries entre el Triàsic i el Liàsic i les neocimmèries entre el Juràssic i el Neocomià
orogènesi
Geologia
Una de les fases del cicle geològic durant la qual es formen les muntanyes.
És anomenada també orogènia El terme “orogènesi” fou proposat per Haarmann i modificat per Stille Els processos orogènics es desenvolupen relativament en poc temps i en diverses fases a més, són lligats a moviments relatius d’uns elements terraqüis respecte a d’altres i a la creació de noves estructures tectòniques Una característica fonamental dels moviments orogènics és llur discontinuïtat en el temps, ja que en la dinàmica de l’escorça terrestre se succeeixen períodes d’una gran intensitat orogènica i altres de gran calma, els quals són els de més gran durada L’orogènesi…
geosinclinal
![](/sites/default/files/media/FOTO/111825.jpg)
Fases de l’evolució geosinclinal. De dalt a baix: de vacuïtat, d’emplenament, de plegament i de migració de l’orogènia
© Fototeca.cat
Geologia
Part de l’escorça terrestre que s’enfonsa i s’omple de roques sedimentàries o roques volcàniques i pot tenir gruixos de milers de metres.
Els geosinclinals es localitzen als marges de les plaques litosfèriques el moviment d’aquestes plega els sediments i origina les cadenes muntanyoses, segons la tectònica de plaques Hom en pot distingir de dos grans tipus el parageosinclinal quan se situa en l’escorça continental, i l' ortogeosinclinal , en l’escorça oceànica, o entre l’escorça oceànica i la continental J Auboin 1965 divideix els geosinclinals en miogeosinclinals , propers al crató i amb pocs sediments, i eugeosinclinals , més llunyans del crató amb més abundància de sediments i roques volcàniques
cicle alpí
![](/sites/default/files/media/FOTO/alpines_serralades.jpg)
Distribució de les serralades alpines
© fototeca.cat
Geologia
Cicle orogènic que comprèn els moviments orogènics produïts al llarg dels darrers 225 milions d’anys d’història de la Terra, durant les eres Secundària i Terciària.
Donà origen a dues grans zones orogèniques l’una, circumpacífica, formada a l’E per les alineacions muntanyoses que voregen el continent americà Andes, Muntanyes Rocalloses i a l’W pels arcs insulars de les costes asiàtiques, constitueix la zona anomenada peripacífica l’altra, de direcció general E-W, s’estén des de les Antilles fins a les illes de la Sonda, amb un sector principal constituït pel sistema Alps-Caucas-Himàlaia és la zona anomenada mesogea En el curs del cicle alpí, que succeeix en el temps el cicle hercinià, poden distingir-se diferents fases orogèniques que…
solfatara
Geologia
Terme que designa aquelles obertures en terrenys volcànics per les quals emanen gasos a temperatura elevada (100-300°C) que es caracteritzen pel contingut elevat en SO2, el qual en entrar en contacte amb l’aire és oxidat i forma cristalls de sofre.
Les solfatares, com les fumaroles, són emissions essencialment formades per vapor d’aigua i corresponen a les fases finals de volcans semiextingits
emergent
Geologia
Dit de la part de la superfície terrestre que surt per sobre del nivell de l’aigua.
Normalment és aplicat a tots aquells terrenys en fase d’aixecament que surten d’una cubeta de sedimentació, a mesura que avancen les fases orgàniques
corona
Geologia
Microestructura pròpia de roques magmàtiques i metamòrfiques consistent en una zona de minerals distribuïts radialment al voltant d’un altre mineral.
Pot reflectir tant una cristallització seqüencial com reaccions secundàries entre les dues fases minerals En roques metamòrfiques aquesta estructura constitueix una eina útil per a determinar les condicions de pressió i temperatura durant el metamorfisme
Günz
Geologia
Primera de les glaciacions alpines del Quaternari, segons la divisió d’aquest període establerta per Penck i Brückner el 1909.
Durant aquesta glaciació es produïren dues fases fredes, o estadis, el Günz I i el Günz II, separades per una curta fase càlida, o interstadi Segons alguns autors és l’equivalent del Villafranquià superior Hom li calcula una antiguitat d’un milió d’anys
Würmià
Geologia
Darrera glaciació plistocena de les regions alpines europees.
Fou definida a la vall del riu Würm, afluent del Danubi al SW de Munic Hom ha dividit el Würmià en tres estadis o fases el Würmià I , el Würmià II i el Würmià III És equivalent a la glaciació del Vístula del Nord d’Europa, i de la del Wisconsin de l’Amèrica del Nord
neocimeri | neocimèria
Geologia
Dit de les fases de l’orogènia alpina, que tingueren lloc a la fi del Juràssic superior.