Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
mantell
Zonificació en profunditat de la Terra amb el mantell i les seves diferents parts
© Fototeca.cat
Geologia
Capa de la Terra compresa entre la discontinuïtat de Mohorovičić, que la separa de l’escorça, i la discontinuïtat de Gutenberg, que la separa del nucli.
S'estén des d’una fondària mitjana de 40 km fins als 2900 km i representa el 83% del volum i el 68% de la massa terrestre La densitat del mantell augmenta amb la fondària de 3,4 a 5,6 i la velocitat de propagació de les ones primàries P o longitudinals creix des de 8 a 14 km/s Dins el mantell hi ha dues discontinuïtats sísmiques secundàries situades a 200 i 700 km de fondària entre les quals es produeix un ràpid augment de la velocitat de propagació de les ones sísmiques La discontinuïtat dels 700 km separa un mantell inferior d’un mantell superior Des del punt de vista de la tectònica de…
hemipelagita
Geologia
Sediment o roca sedimentària formada per una barreja de material terrigen (generalment decantat a partir d’un corrent) i material pelàgic (restes de microorganismes).
És característica d’ambients marins d’una certa fondària, com ara els talussos o els glacis continentals
antiduna
Geologia
Forma de relleu prominent que es crea al llit sorrenc d’un corrent, amb carena perpendicular a la direcció de flux i perfil simètric.
Les antidunes es produeixen en fase amb les ones de la superfície de l’aigua, i el seu perfil mimetitza el d’aquestes Generalment tenen una amplitud baixa, i es donen en fluxos ràpids i de poca fondària El seu nom deriva de la seva capacitat de migrar corrent amunt
astenosfera
Geologia
Capa de la Terra situada entre la litosfera
i la mesosfera
i en la qual la velocitat de propagació de les ones sísmiques es redueix considerablement (per aquest motiu també rep el nom de capa de baixa velocitat
).
El límit superior es troba entre els 70 i els 150 km de fondària encara que en algunes zones és més soma i el límit inferior no està ben determinat És susceptible de deformar-se plàsticament i hom suposa que és constituïda per peridotita parcialment fosa És en aquesta zona on hom creu que es generen els moviments convectius responsables del desplaçament de les plaques litosfèriques
imbricació
Geologia
Estructura de blocs de roca solapats i limitats per falles inclinades, que convergeixen en fondària en una falla basal.
És característica en els cinturons d’encavalcament de les serralades, com ara els Pirineus
pressió litostàtica
Geologia
Pressió o esforç vertical que suporta una roca a una determinada fondària a causa del pes del material que té a sobre.
El seu valor pot calcular-se amb l’expressió P = rgh , on r és la densitat mitjana de les roques de sobre, g és l’acceleració de la gravetat i h és la profunditat d’enterrament de la roca La unitat de mesura més comuna és el kilobar En l’escorça continental, la pressió litostàtica augmenta 1 kilobar per cada 3,5-4 km d’enterrament