S'estén des d’una fondària mitjana de 40 km fins als 2.900 km i representa el 83% del volum i el 68% de la massa terrestre. La densitat del mantell augmenta amb la fondària de 3,4 a 5,6 i la velocitat de propagació de les ones primàries P (o longitudinals) creix des de 8 a 14 km/s. Dins el mantell hi ha dues discontinuïtats sísmiques secundàries situades a 200 i 700 km de fondària entre les quals es produeix un ràpid augment de la velocitat de propagació de les ones sísmiques. La discontinuïtat dels 700 km separa un mantell inferior d’un mantell superior.
Des del punt de vista de la tectònica de plaques han estat establertes altres divisions dins el mantell. L’escorça i la part superior del mantell formen una unitat rígida anomenada litosfera per sota de la qual es troba l'astenosfera que té un comportament plàstic. La part profunda del mantell s’anomena mesosfera. El mantell superior se suposa compost per olivina i piroxens (composició peridotídica). Aquesta composició s’ha establert a partir d’alguns enclavaments inclosos en roques ultrabàsiques i dels complexos ofiolítics que hom creu que provenen del mantell, encara que accepta que durant el seu emplaçament s’hi pot haver produït un empobriment en certs elements. Quant a la composició del mantell inferior hom ha suggerit que podria estar format per òxids densos (periclasa [MgO] i stishovita [SiO6]).
Recreació sobre l’estructura de la Terra i la hipòtesi de la tectònica de plaques