Resultats de la cerca

En les estructures de boudinage , s’entén per boudin cada un dels cossos o peces prismàtiques del rosari que les formen Les capes o venes que desenvolupen boudins són més competents que les roques que les envolten, raó per la qual mostren un comportament més fràgil i s’estiren, aprimen i trenquen, mentre que les roques encaixants flueixen de forma més homogènia al seu voltant

Un material és més competent en relació amb un altre quan té més dificultat per a fluir En un conjunt estratificat o bandat, les capes competents acostumen a formar plecs de tipus parallel, en contrast amb les capes adjacents menys competents que desenvolupen plecs similars Quan hi ha extensió parallela a les capes, és comú que les més competents es deformin i donin lloc a boudins o altres estructures de tipus més fràgil que no pas les desenvolupades en nivells incompetents

La catàclasi pot ésser reconeguda per evidències de lliscament, rotació i barreja mecànica dels grans o partícules rígides amb poca deformació interna Es dóna en condicions de baixes pressions i temperatures pròpies de la part superior de l’escorça terrestre, sovint associada a falles

És un procés controlat per la presència d’una capa o zona de materials de densitat inferior a la de les roques suprajacents i de plasticitat més elevada El flux pot ésser desencadenat per forces gravitacionals, tectòniques o per combinació d’ambdues Les estructures resultants del diapirisme s’anomenen diapirs Els diapirs salins, deguts a l’elevada plasticitat i baixa densitat de la sal, són uns dels més comuns a l’escorça El diapirisme també és considerat un dels mecanismes efectius de transport magmàtic Els diapirs plutònics es formen quan la força ascendent del magma supera la resistència…

Per estructura s’entén l’arranjament geomètric o disposició que presenten certs plans, línies, superfícies o cossos que hom pot trobar en una massa rocosa Solen existir diversos tipus d’estructures originades en el mateix moment de formació de la roca, les quals reben el nom d’estructures primàries, com ara l’estratificació encreuada que s’ha produït en determinades condicions en el moment de la sedimentació, o bé les fractures que s’originen quan se solidifica un cos magmàtic Hom anomena estructures secundàries aquelles que es produeixen en les roques, una vegada formades, en deformar-se,…