Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Quaternari
Representació d’un cavall del període del Quaternari a les coves de Las Caus, a França
© Corel Professional Photos
Geologia
Darrer sistema o període de l’escala cronoestratigràfica o geocronològica, per sobre del Terciari.
Ambdós formen l’era o eratema anomenada Cenozoic El Quaternari és caracteritzat per l’aparició de l’home i per l’alternança de temps freds que permeten la formació d’extensos recobriments de glaç glaciacions i de temps de clima més calent Les variacions climàtiques provoquen migracions i canvis faunístics importants Desapareixen en el Quaternari, entre altres, el megateri, el mamut i l’os de les cavernes La flora reflecteix fidelment els canvis climàtics Els dipòsits deguts a l’acció de les glaceres formen una part important dels materials quaternaris Entre els dipòsits continentals són també…
Berriasià
Geologia
Primer estatge (i edat) del Cretaci inferior, situat per damunt del Portlandià, del Juràssic i sota del Valanginià.
Estratotip a Berriàs Ardescha, França
Coniacià
Geologia
Tercer estatge del Cretaci superior, situat damunt el Turonià i sota el Santonià.
L’estratotip és a Cognac Charente, França
Turonià
Geologia
Segon estatge (i edat) del Cretaci superior, situat damunt el Cenomanià i sota el Coniacià.
L’estratotip és a Tours Turena, França
Givetià
Geologia
Segon estatge (i edat) del Devonià mitjà, situat sobre el Convinià i sota el Frasnià.
La localitat tipus és a Givet les Ardenes, França
Santonià
Geologia
Quart estatge del Cretaci superior, situat damunt el Coniacià i sota el Campanià.
L’estratotip és a les calcàries de Saintes França
Albià
Geologia
Sisè i darrer estatge del Cretaci inferior, situat damunt l’Aptià i sota el Cenomanià.
L’estratotip és a Dienville, departament de l’Aube França
Toarcià
Geologia
Últim estatge de la part inferior del sistema juràssic, situat per sobre del Pliensbaquià i per sota de l’Aalenià.
En constitueixen l’estratotip les calcàries margoses de Thouars França
Ludià
Geologia
Part superior de l’Eocè superior de la conca de París.
El nom deriva de les fàcies salabroses de Ludes, al Marne França