Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
degradació
Geologia
Evolució d’un sòl en un sentit desfavorable, generalment per un increment en l’evacuació de la fracció fina (rentatge).
Comporta, generalment, una acidificació del sòl i la corresponent disminució de fertilitat És sovint causada per pràctiques agrícoles incorrectes
pou
Estructura externa d'un pou, amb politja i recipient per extreure l'aigua (pou de la localitat de Costitx)
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Construcció i obres públiques
Geologia
Excavació vertical i profunda, practicada en el sòl fins a trobar una capa aqüífera, generalment el mantell freàtic més pròxim a la superfície.
Hom pot trobar la capa aqüífera, de nivell relativament estable, sense haver trobat cap capa impermeable, i el pou és anomenat pou ordinari o pou de primera capa , o bé la pot trobar sota una capa impermeable a la qual hom ha arribat sense trobar aigua, i aleshores és anomenat pou profund o pou de segona capa Quan els pous profunds són alimentats per aigües corrents en un punt de nivell més alt que la superfície on hom ha excavat el pou, aquest és un pou artesià Generalment hom pot trobar aigua, sovint potable, en el subsol de qualsevol indret, malgrat que de vegades l’excavació hagi d’ésser…
descalcificació
Geologia
Eliminació, en el sòl, del calci present en el complex d’adsorció.
Generalment és associada a una acidificació progressiva
horst
Geologia
Bloc allargat que ha ascendit en relació amb els blocs que té als costats.
El flanquegen falles, generalment gravitacionals Els horste són associats als gràbens o fosses tectòniques
agmatita
Geologia
Migmatita amb estructura semblant a la d’una bretxa.
Les agmatites consisteixen en fragments de paleosoma roques metamòrfiques separats per un engraellat de venes de neosoma de composició generalment granítica
halocinesi
Geologia
Manifestació tectònica lligada a substàncies salines (evaporita) o a l’estructura que aquella origina (diapir, dom salí).
L’halocinesi correspon generalment a un fenomen de migració i ascens de la sal en una sèrie sedimentària, degut a la seva inferior densitat respecte a les roques que l’envolten
transposició
Geologia
Procés d’obliteració d’una fàbrica antiga per deformació i creació d’una fàbrica tectònica nova.
El terme s’utilitza correntment quan el desenvolupament d’una foliació tectònica ha esborrat l’estratificació o una altra foliació anterior, generalment per mitjà de plegament intens i desmembració de la fàbrica antiga
txernozem
Geologia
Sòl de perfil AC, molt desenvolupat, ric en matèria orgànica, d’estructura granelluda i de color negre o bru fosc.
La roca mare conté calci i és generalment un loess Presenta una vegetació estepària de gramínies Els txernozems, també anomenats terres negres , traducció literal del mot original rus, són molt fèrtils i són particularment abundants a les estepes de l’Europa oriental
saddle reef
Geologia
Dipòsit mineral associat al nucli o zona de xarnera d’un plec o seqüència de plecs.
Les mineralitzacions, generalment de quars i metalls preciosos, ocupen forats generats pel plegament d’estrats o de roques foliades per flexió i lliscament entre capes flexural slip Els dipòsits de tipus saddle reef més coneguts són els jaciments aurífers de Bendigo, a Victòria Austràlia
porfiroclast
Geologia
Cristall relicte o residual en una roca transformada per deformació o metamorfisme dinàmic.
Els porfiroclasts corresponen generalment a cristalls de mida gran envoltats per una matriu més fina Són comuns a les milonites, i sovint pertanyen a espècies minerals més resistents a la deformació que l’espècie dominant a la roca per exemple, porfiroclasts de feldespat en milonites quarsítiques