Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
corrosió
Geologia
Forma d’erosió de les roques, sempre superficial, provocada per agents químics.
L’aigua és el medi on solen actuar aquests agents, normalment per dissolució el relleu càrstic és una forma de corrosió de les roques calcàries, com el sauló ho és del granit
batòlit
Geologia
Massa de roques intrusives de gran extensió d’aflorament i arrelades en profunditat.
És constituït per un complex de roques plutòniques àcides granit És associat a cinyells orogènics i poden presentar un traçat parallel a les estructures El seu emplaçament dóna lloc a un seguit de transformacions en la roca que l’encaixa metamorfisme, aurèola de contacte
sauló
Geologia
Arena que resulta de la descomposició dels granits.
Dins l’àrea climàtica mediterrània, les roques granítiques poden alterar-se amb una relativa facilitat L’acció de les aigües carregades de gas carbònic converteix el feldespat en argila, la mica en productes ferruginosos i el quars en masses de sorra silícia El granit, en conseqüència, es comporta, en certes condicions climàtiques, com una roca de poca resistència Dins el paisatge morfològic constitueix els sectors deprimits i de pendent suau
neptunisme
Geologia
Teoria geològica segons la qual totes les roques de la Terra han estat formades per precipitació en el fons de la mar, la qual cobria, segons els autors, tota la Terra.
Un dels defensors principals d’aquesta teoria fou l’alemany Abraham Gottlob Werner, al final del s XVIII, que, com a prova de la inundació universal, assenyalava les restes de plantes i d’animals marins La presència de roques sense fòssils granit i basalt era interpretada suposant que eren els dipòsits més antics de l’oceà original Aquests principis bàsics foren molt populars, perquè sostenien la interpretació de la Bíblia, especialment el diluvi universal La teoria oposada és la plutonista plutonisme
fissura
Geologia
Esquerda en una massa rocallosa, generalment compacta (granit, basalt, calcària), originada per compressió, dessecació o refredament.
Aquest terme és utilitzat preferentment per a designar les esquerdes de petites dimensions
cavall bernat

El cavall bernat de Montserrat
Centelleja (CC BY-NC-ND 2.0)
Geologia
Designació de certes roques individualitzades, relacionades, probablement, amb un antic culte fàl·lic precristià.
Hi ha, per exemple, una llegenda referida al Cavall Bernat de Montserrat, que afirma que tot aquell que n'abasti el cim haurà de sofrir canvi de sexe La formació d’aquestes roques és d’origen divers els de Montserrat i de Sant Llorenç de Munt són el resultat de l’erosió diferencial damunt conglomerats els d’Alzira, de Pollença, de la mola de Llaberia, de les Medes i del cap de Norfeu, al cap de Creus els dos darrers conserven la forma de Carall Bernat , són d’origen càrstic el de Platja d’Aro és modelat per les onades damunt el granit costaner el Carallot dels Columbrets és un…
geologia

Taula dels temps geològics
© Fototeca.cat
Geologia
Ciència que té per objecte l’estudi de la Terra (composició, estructura, història).
L’observació directa té, en geologia, una gran importància el geòleg ha de destriar les causes i les modalitats dels canvis successius, estimar-ne les conseqüències i, particularment, reconstituir la història de la Terra El mètode de recerca, essencialment, no és experimental, sinó més aviat històric Al laboratori són estudiats alguns fenòmens geològics però cal situar-ne els resultats en la perspectiva geològica tenint en compte una multiplicitat d’interaccions i la llarga història de la Terra Una de les dificultats principals de l’experimentació geològica és la impossibilitat de simular el…
sòl

Dos perfils dels sòls del Montseny, amb els horitzons A i R (a l’esquerra) i A, B i C (a la dreta) i les profunditats respectives en cm
© Fototeca.cat
Geologia
Capa externa de l’escorça terrestre, originada per l’alteració de les roques sota la influència dels agents atmosfèrics i dels éssers vius.
És un cos natural complex i dinàmic en el temps i en l’espai, que sorgeix de la interacció de la biosfera, l’atmosfera i la hidrosfera amb la litosfera L’àmbit ocupat pel sòl és anomenat pedosfera El sòl no és estàtic, ans evoluciona amb el temps, i, bé que no és un ens viu, es forma gràcies a la vida i alhora n'és suport Les plantes troben en el sòl l’aliment, la ciència que estudia el sòl és la pedologia, i la unitat bàsica de descripció dels sòls és el perfil , successió d’horitzons que es fan visibles en practicar un tall vertical en el terreny fins a uns dos metres de profunditat, des…