Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
lixiviació
Geologia
Procés que consisteix en la migració descendent d’elements solubles, originada per l’aigua de pluja.
La lixiviació és de gran importància en la pedogènesi, sobretot als països humits
sintema
Geologia
Terme encunyat per a significar les unitats limitades per plans de no-conformitat o diastrofisme.
No són unitats cronoestratigràfiques pròpiament dites, però tenen una gran importància en la cronoestratigrafia
desguassar
Geologia
Desembocar l’aigua d’un riu a la mar, en un llac o en un altre riu.
Hom classifica el desguàs, segons la importància dels corrents concurrents, en afluència afluent o confluència confluent i, segons la forma, en delta o estuari
aigües subterrànies
Geologia
Aigües que, infiltrades a través de les roques permeables, es troben sota la superfície de la terra; en arribar a una capa impermeable s’acumulen i omplen els porus i fissures de les roques.
És així com es forma una capa aqüífera o aqüífer, que quan arriba a la superfície, en una vall, brolla formant les deus o fonts En les planes, les fonts són rares i cal excavar pous per atrobar l’aigua L’aigua pot estar a pressió entre dues capes impermeables, i, en aquest cas, quan naturalment o artificialment és perforada la capa superior, l’aigua surt espontàniament a la superfície i donà lloc a un pou artesià Hi ha dos tipus de roques permeables per porositat i per fissuració Les roques poroses absorbeixen l’aigua encara que sigui en una petita superfície, com les sorres i les graves, en…
concreció
Geologia
Acumulació, a partir d’un nucli original, de partícules diferents, que s’uneixen per formar petites masses entre els sediments.
Actualment es formen, a les regions abissals, concrecions d’òxid de manganès, d’una gran importància econòmica D’altres tipus són les concrecions de sílice, fosfat càlcic, calcàries
ascensió capil·lar
Geologia
Ascensió de l’aigua profunda d’un sòl, que es realitza en virtut de les forces físiques de capil·laritat, a través dels porus fins del sòl.
En els casos en què l’ascensió capillar ateny a la superfície, es produeix una pujada contínua d’aigua en substitució de la pèrduda per evaporació sòls exopercolatius Aquesta ascensió té importància en el procés de maduració dels sòls però, atesa la seva feble intensitat, no sol tenir la significació que hom li havia atribuït per a la nutrició de les plantes
jaciment
Geologia
Acumulació natural de substàncies minerals que hi ha a l’interior de la Terra o a la superfície i que hom explota com a font de primeres matèries o bé d’energia.
Els jaciments minerals són anomenats primaris si els minerals han estat formats juntament amb la roca que els conté, i secundaris si són produïts per alteració dels primaris Entre els jaciments primaris cal esmentar el filó, i entre els secundaris, els d'alluvió Un tipus de jaciment d’una importància especial des del punt de vista econòmic és el jaciment petrolífer petroli
microsisme
Geologia
Sisme de poca importància, sia per la poca intensitat de les batzegades, sia per l’àrea reduïda on arriben els seus efectes sensibles, que acostumen a ésser els no tectònics.
Progeo
Geologia
Nom amb què és coneguda l’Associació Europea per a la Conservació del Patrimoni Geològic, organisme creat el 1991 amb el propòsit de promoure la protecció dels espais d’interès geològic i geologicopaisatgístic d’arreu d’Europa.
És una associació oberta a tots els interessats en la geoconservació El seu consell executiu inclou membres de gairebé tots els estats europeus Entre els seus objectius es troba el d’informar la societat de la importància del patrimoni geològic, organitzar i participar en tots els aspectes de la ciència, legislació, gestió i interpretació que siguin rellevants per a la geoconservació, i elaborar un catàleg d’espais d’especial interès geològic d’Europa integrable a les llistes del patrimoni mundial
geoquímica
Geologia
Ciència que analitza el globus terraqüi amb l’ajut, conjuntament, dels mètodes de la geologia, i de la química.
Estudia els caràcters i el comportament dels elements en les distintes zones del globus, llur distribució quantitativa i llurs combinacions i migracions Iniciada a la darreria del s XIX, la geoquímica fou desenvolupada sobretot a la primeria del s XX sota l’impuls dels nord-americans FWClarke i HSWashington, dels russos VIVernadsky i AEFersman i dels noruecs JHVogt i VMGoldschmidt Tot i que la geoquímica clàssica centrava el seu estudi en el coneixement de la distribució i la concentració dels elements en les roques i els minerals, les darreres orientacions assignen una gran importància…