Resultats de la cerca

Doctor en farmàcia i en ciències naturals, enginyer de petrolis per l’École Nationale Supérieure d’Ingénieurs de París 1952, fou catedràtic a les universitats de La Laguna Tenerife, València on fou director del Departament de Geologia, Madrid i Alcalá de Henares Membre de nombroses acadèmies i societats geològiques, collaborà en diverses investigacions científiques, principalment en les relacionades amb el petroli Fou també collaborador del  Mapa geológico de España 1967 i publicà diversos estudis sobre la geologia del País Valencià, com ara Los yacimientos de hidrocarburos del…

El geomagnetisme és conegut des de temps ancestrals, però no fou fins al s XIX, amb Gauss, que hom el plantejà d’una manera científica A partir d’aleshores hom té coneixença que la Terra es comporta com una gran dinamo i que la seva part més interna, de natura metàllica, s’ha transformat en un gran imant per inducció dels corrents elèctrics existents en les zones perifèriques A la Terra es desenvolupen dos camps magnètics diferents un camp intern permanent, que comprèn el 92% del moment magnètic terrestre, i un camp extern, denominat magnetosfera , que és molt variable i només comprèn el 8%…

Entre les seves funcions hi ha l’estudi i l’exploració del sòl i del subsol per al coneixement de la geologia, la mineria, la hidrogeologia i aspectes ambientals Aquests estudis es recullen en la publicació de cartografies geològiques i temàtiques a diverses escales del territori de l’estat, i en la catalogació dels materials geològics susceptibles d’aprofitament o transformació industrial Al llarg de la seva història ha tingut diverses denominacions  Comisión del Mapa Geológico de España 1870-1910, Instituto Geológico de España 1910-27,  Instituto Geológico y Minero de España 1927-88 i …

Es doctorà a la Universitat d’Oslo el 1946, i del 1947 al 1951 dirigí les investigacions geològiques a Grenlàndia Fou catedràtic de geologia de la Universitat de Chicago del 1952 al 1961, any en què es traslladà a la Universitat d’Uppsala Suècia, on dirigí un actiu grup d’investigació fins la seva jubilació, el 1983 És autor d’importants contribucions en el camp de la geologia estructural, sobre aspectes tals com la teoria matemàtica del plegament, l’efecte de la gravetat en la tectònica, i la modelització analògica i numèrica de la deformació de les roques Publicà, entre molts…

És situat per sobre del Precambrià i per sota de l’Ordovicià Els materials cambrians es dipositaren en un període transgressiu i de calma orogènica, comprès entre els -570 i -505 milions d’anys Acumulats en el fons de grans zones geosinclinals, formaren els materials gresos, calcàries, esquists, quarsites, etc que posteriorment donaren lloc a les serralades caledonianes i hercinianes El Cambrià és el primer període fossilífer tret dels vertebrats, hom ja hi troba restes dels principals grups del regne animal Cal remarcar especialment els diferents grups de trilobits, que han permès la divisió…

El programa ESCI fou finançat pel Plan Nacional de Recursos Geológicos 1988-91 de la Comisión Interministerial de Ciencia y Tecnología Consistí essencialment en la realització de vuit experiments de reflexió profunda efectuats entre el 1991 i el 1993 Es feren perfils per a un total de 450 km a terra i 1 325 km en mar obert, en zones com el Sistema Mediterrani Català i el Golf de València com a prolongació del perfil ECORS-Pyrénées, les serralades Bètiques, el mar d’Alborán i la serralada i la mar Cantàbriques Els perfils foren complementats amb altres mètodes geofísics tals com la reflexió d’…

Deixeble de Norbert Font i Sagués i Pere Bosch i Gimpera, fou un dels creadors de l’Escola Catalana d’Arqueologia Membre del servei d’investigacions arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, excavà les coves eneolítiques d’Os de Balaguer, Tartareu, Tragó de Noguera i Montserrat, la necròpoli hallstàttica de can Misser, de Terrassa, i els poblats ibèrics del Mor, Fogonussa i Sidamon, com també Olèrdola i la necròpoli paleocristiana de Tarragona féu nombrosos treballs a Calaceit i al seu voltant al Maestrat explorà el barranc de la Valltorta i les seves pintures rupestres, i…

És autor d’importants contribucions al coneixement de la tectònica i de la petrologia dels terrenys paleozoics dels Pirineus catalans Fou professor de la Universitat Pierre et Marie Curie, París VI, fins el 1993 Entre les seves principals aportacions a la geologia pirinenca hi la l’atribució dels massissos gnèissics dels Pirineus orientals Canigó, Roc de Fraussa, l’Albera a antics granitoides prehercinians, d’edat probable proterozoica superior, i emplaçats durant el cicle Cadomià Aquests granitoides foren metamorfitzats i transformats al seu estat actual durant l’orogènesi herciniana Dins de…

Estudià ciències naturals a la Universitat de Madrid, on es doctorà Amplià estudis a diversos països d’Europa i als EUA, on, a la Universitat de Cincinnati, s’especialitzà en petrografia lunar Del 1934 al 1968 fou catedràtic d’institut d’ensenyament mitjà Del 1950 al 1965 fou director de les explotacions mineres de tungstè i d’estany de la zona de Badajoz i creà un laboratori de geologia i una biblioteca especialitzada a la ciutat de Mèrida Una part de les seves investigacions se centraren en l’estudi geològic de les comarques de les regions de Castelló i de València Estudios…

Es llicencià en ciències geològiques el 1969 per la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1972 Fou deixeble de Joan Rossell i Sanuy i M Àngels Marquès i Roca Amplià estudis a la Universitat de Montpeller durant els cursos 1969-71, sota la direcció de Maurice Mattauer, i a la Universitat Tècnica de Clausthal-Zellerfeld Alemanya, durant el curs 1972-73 Professor de la Universitat de Barcelona del 1973 ençà, actualment n'és catedràtic de geodinàmica Fou degà de la facultat de Geologia 1985-89 i vicerector d’aquesta universitat 1981-85, com també secretari i gestor del Programa Nacional…