Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
glacioeustatisme
Geologia
Moviments del nivell marí a causa de la fusió o la solidificació de l’aigua marina, els quals han estat preponderants durant el Plistocè.
L’eustatisme glacial pot confondre's amb determinats moviments tectònics o epirogenètics motivats per un reajustament isostàtic aquests moviments són, però, locals o es limiten a certes regions, mentre que els moviments eustàtics es poden estendre al llarg de centenars de quilòmetres, amb independència d’unitats tectòniques o estratigràfiques L’elevació del nivell marí com a conseqüència de la fusió de tot el glaç existent ha estat estimada en 40-60 m, per la qual cosa les línies de costes situades a més altura que la indicada no poden ésser atribuïdes a moviments eustàtics, sinó…
Joseph Canérot
Geologia
Geòleg i estratígraf occità.
Deixeble de M Casteras i de P Souquet, de l’escola geològica de Tolosa Llenguadoc, és professor d’aquesta universitat Estudià la comarca del Maestrat i l’entroncament amb els Catalànids Recherches géologiques aux confins des Chaînes Ibériques et Catalane 1974, obra que, acompanyada d’un mapa geològic, omplí un dels buits més importants del mapa geològic de la península Ibèrica Aquesta obra fou precedida d’unes trenta-cinc notes prèvies sobre qüestions d’estratigrafia i d’esbossos paleogràfics i evolutius del conjunt muntanyós iberocatalà o de tot el nord-est de la península Ibèrica És coautor…
fossa tectònica
Geologia
Depressió allargada, enfonsada, respecte als blocs laterals entre els quals és situada, per l’acció de les falles que la limiten.
Molt sovint els vessants són formats per un seguit de replans esglaonats segons el sistema de falles marginals Són exemples de fosses tectòniques la vall del Rin entre els Vosges i la Selva Negra, la DepressióPrelitoral del Sistema Mediterrani Català i la Cerdanya, als Pirineus