Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
altura
Geologia
Altura determinada mitjançant els instruments d’anivellació.
Quan es tracta de muntanyes mitjanes i altes hom fa servir amb preferència el baròmetre
síncrona
Geologia
Superfície o línia estratigràfica en la qual tots els seus punts tenen la mateixa edat.
Aquestes superfícies són materialitzades mitjançant capes o nivells guia
textura
Geologia
En un sòl, proporció de les diverses fraccions.
Mitjançant l’anàlisi granulomètrica, hom estableix els diferents tipus de textura, que fonamentalment són l’arenosa, la llimosa i l’argilosa
sedimentologia
Geologia
Estudi científic dels sediments i dels processos mitjançant els quals han estat formats.
S'ocupa de la descripció, l’origen i la interpretació dels sediments, i d’una manera especial de la dinàmica del transport i de la geometria dels cossos sedimentaris Hom pot definir-la també com la geologia dinàmica de les roques sedimentàries, en oposició a la petrografia sedimentària clàssica, d’aspecte més estàtic Estudia els tipus de conques i els ambients sedimentaris, les estructures sedimentàries com a exponent de la dinàmica sedimentària i dels paleocorrents, els agents de transport i l’origen dels sediments allòctons procedents i heretats de les àrees font —i també dels sediments…
làmina prima
Geologia
Mostra de roca, tallada finament, a fi d’ésser observada mitjançant el microscopi.
cabussament
Geologia
Disposició en l’espai d’un pla d’estratificació, de fractura o d’esquistositat.
Hom el defineix quantitativament mitjançant dos valors el sentit de la línia de màxima inclinació del pla, mesurat amb una brúixola, i l’angle entre la màxima inclinació i el pla horitzontal, mesurat amb un clinòmetre
salinitat
Geologia
Agronomia
Contingut de sals en el sòl.
Llevat dels halòfits, la majoria de les plantes no tolera una salinitat alta La correcció dels sòls salins és feta principalment mitjançant el reg i el drenatge, i amb l’addició de matèria orgànica i de sulfats
escala de Richter
Geologia
Escala usada per a mesurar la magnitud dels sismes, establerta pel sismòleg C.F. Richter.
Es basa en la mesura de l’amplitud dels moviments del sòl, que són enregistrats mitjançant sismògrafs La magnitud dels terratrèmols varia generalment, entre els valors 1 i 9 de l’escala, però també són possibles terratrèmols de magnitud superior a 9, i, fins i tot, els sismògrafs moderns poden enregistrar sismes de magnitud negativa, tan febles que els anys trenta no podien ésser enregistrats
sismologia
Geologia
Part de la geofísica que concerneix l’estudi dels sismes, així com tota mena de moviments vibratoris de la Terra, tant si són d’origen natural com si han estat provocats artificialment.
Comporta diferents aspectes D’una part s’ocupa de la teoria de la generació de pertorbacions sísmiques en medis elàstics de l’altra, estudia les condicions de propagació dels trens d’ones produïdes per aquestes pertorbacions a través de medis de diferent natura La utilització de les dades enregistrades mitjançant els sismògrafs permet de deduir la constitució interna de la Terra, així com la localització i natura dels moviments que han provocat els sismes