Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
mor
Geologia
Tipus d’humus present en medis biològicament poc actius, caracteritzat per la lentitud de la mineralització i humificació de la matèria orgànica, per l’existència d’un A0 gruixut i per una acidesa forta.
podzol
Geologia
Tipus de sòl de perfil ABC, molt àcid, amb humus de tipus mor
.
En l’horitzó A, sota l’humus hi ha una capa blanquinosa formada per argiles alterades per acció dels àcids húmics, i en l’horitzó B s’acumulen els productes d’aquesta alteració Els dos tipus més característics són els podzols fèrrics , formats en boscs de coníferes i en condicions molt humides, amb humus fibrós i amb l’horitzó B vermellós per acumulació de sesquiòxids, i els podzols húmics , desenvolupats en brugueres i en condicions d’humitat baixa, amb humus pulverulent i amb l’horitzó B negrós, enriquit en sesquiòxids i en composts húmics Els podzols ocupen grans extensions a les regions…
moder
Geologia
Tipus d’humus caracteritzat per l’existència d’un A0 de 2 a 3 cm, per l’absència d’un veritable complex argil·lohumífer i perquè els composts húmics són poc polimeritzats.
És un humus amb característiques intermèdies de mull i de mor
humus
Geologia
Fracció de la matèria orgànica del sòl que ha sofert el procés d’humificació.
Els tipus d’humus principals són el mor , el moder i el mull , creats en condicions d’aerobiosi, i l' anmoor i la torba , formats en condicions anaeròbiques
Josep Colominas i Roca
Geologia
Història
Arqueòleg i geòleg.
Deixeble de Norbert Font i Sagués i Pere Bosch i Gimpera, fou un dels creadors de l’Escola Catalana d’Arqueologia Membre del servei d’investigacions arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, excavà les coves eneolítiques d’Os de Balaguer, Tartareu, Tragó de Noguera i Montserrat, la necròpoli hallstàttica de can Misser, de Terrassa, i els poblats ibèrics del Mor, Fogonussa i Sidamon, com també Olèrdola i la necròpoli paleocristiana de Tarragona féu nombrosos treballs a Calaceit i al seu voltant al Maestrat explorà el barranc de la Valltorta i les seves pintures rupestres, i…
sòl
Dos perfils dels sòls del Montseny, amb els horitzons A i R (a l’esquerra) i A, B i C (a la dreta) i les profunditats respectives en cm
© Fototeca.cat
Geologia
Capa externa de l’escorça terrestre, originada per l’alteració de les roques sota la influència dels agents atmosfèrics i dels éssers vius.
És un cos natural complex i dinàmic en el temps i en l’espai, que sorgeix de la interacció de la biosfera, l’atmosfera i la hidrosfera amb la litosfera L’àmbit ocupat pel sòl és anomenat pedosfera El sòl no és estàtic, ans evoluciona amb el temps, i, bé que no és un ens viu, es forma gràcies a la vida i alhora n'és suport Les plantes troben en el sòl l’aliment, la ciència que estudia el sòl és la pedologia, i la unitat bàsica de descripció dels sòls és el perfil , successió d’horitzons que es fan visibles en practicar un tall vertical en el terreny fins a uns dos metres de profunditat, des…