Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
interestratificació
Geologia
En una sèrie sedimentària, intercalació de nivells de natura diferent.
pull-apart
Geologia
Estructura sedimentària de precompactació consistent en la segmentació de nivells sedimentaris relativament durs.
En conjunt, pot tenir un aspecte semblant al boudinage S'anomena conca de pull-apart una conca sedimentària formada per extensió cortical, limitada per falles de direcció i falles normals en échelon associades
flaser
Geologia
En sedimentologia, qualsevol dels nivells de fang interestratificats en sorres que presenten laminació encreuada.
síncrona
Geologia
Superfície o línia estratigràfica en la qual tots els seus punts tenen la mateixa edat.
Aquestes superfícies són materialitzades mitjançant capes o nivells guia
font
Geologia
Indret on l’aigua subterrània brolla o surt a la superfície de la terra.
Les fonts s’originen quan el mantell impermeable aflora i deixa pas a l’aigua del mantell freàtic sobreposat Les fonts són considerades un factor molt favorable al poblament, car sovint, en els nivells d’aflorament, s’estableixen les edificacions humanes i els nuclis de població Des del punt de vista geobotànic, hom pot observar també, en aquests nivells, una gran abundància d’espècies higròfiles Hi ha diferents menes de fonts les fonts termals es caracteritzen per l’elevada temperatura de l’aigua les fonts minerals , o medicinals, duen una aigua rica en substàncies…
replà
Geologia
Segment d’una falla en què aquesta es disposa paral·lela als plans d’estratificació o qualsevol altre marcador planar d’una massa rocosa.
Un replà pot ser-ho respecte del bloc superior de la superfície de falla, respecte de l’inferior, o respecte de tots dos alhora Generalment, els replans es locallitzen en formacions geològiques poc resistents a la deformació, on és més fàcil el lliscament Una mateixa superfície de falla pot presentar diversos replans a diferents nivells estratigràfics, connectats per segments oblics als estrats anomenats rampes
sèrie
Geologia
Conjunt de terrenys sedimentaris dipositats al llarg d’un període geològic determinat.
Per exemple, la sèrie sedimentària del Triàsic Secundari, constituïda per una successió de fàcies ben definides gresos del Buntsandstein, calcàries del Muschelkalk i argiles del Keuper Una sèrie pot ésser contínua , quan no hi ha interrupció en la successió dels terrenys en cas contrari, és a dir, si existeix alguna llacuna estratigràfica, la sèrie és discontínua Si per qüestions tectòniques la sèrie és capgirada, origina els nivells més moderns a sota i els més antics a dalt Aleshores és anomenada sèrie invertida
competent
Geologia
Dit d’un material que, en deformar-se, es plega.
Un material és més competent en relació amb un altre quan té més dificultat per a fluir En un conjunt estratificat o bandat, les capes competents acostumen a formar plecs de tipus parallel, en contrast amb les capes adjacents menys competents que desenvolupen plecs similars Quan hi ha extensió parallela a les capes, és comú que les més competents es deformin i donin lloc a boudins o altres estructures de tipus més fràgil que no pas les desenvolupades en nivells incompetents
eustatisme
Geologia
Variació del nivell dels oceans per diverses causes geològiques.
L’augment, o transgressió, del nivell dels oceans es deu a l’acumulació gradual de sediments en el fons, a la fusió de les glaceres, a la formació de serralades al fons dels oceans per l’acció de moviments tectònics suboceànics o a la isostàsia El descens, o regressió, és originat per esfondrament de la cubeta de sedimentació d’origen tectònic o per la formació de glaceres Hom anomena eustatisme diastròfic el que ha donat lloc a nombroses superfícies d’erosió en funció dels diferents nivells marins corresponents a moviments eustàtics produïts per moviments isostàtics, i glacioeustatisme el…
stoping
Geologia
Mecanisme de transport i emplaçament de magmes a l’escorça terrestre, caracteritzat per l’efecte esmicolador de roques encaixants produït pel magma ascendent.
Un cop trossejades, les roques encaixants s’enfonsen dins el magma a causa de la seva major densitat, i obren espai per a la successiva ascensió de magma cap a la superfície El concepte fou proposat per RA Daly el 1903 És considerat un mecanisme de transport magmàtic poc eficaç, ja que la incorporació de xenòlits al magma contribueix al seu ràpid refredament i obstrucció del conducte d’ascensió S’accepta com a procés operant en nivells relativament superficials a l’escorça L’esfondrament de caldera, característic dels complexos anulars, constitueix un tipus particular de magmatic…