Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
anàlisi biològica
Geologia
Determinació dels éssers vius continguts en el sòl, des dels bacteris fins als cucs de terra, insectes, etc.
Permet d’estimar la fertilitat
geodèsia
Geologia
Branca de la geofísica que estudia les dimensions i forma de la Terra i del camp gravitacional.
Les cultures primitives mesopotàmica, egípcia, fenícia, etc acceptaven la hipòtesi que la Terra era plana Els primers a oferir una imatge rodona de la Terra foren els membres de l’escola pitagòrica, idea acceptada fàcilment pels astrònoms i filòsofs grecs Tanmateix, la hipòtesi d’un Terra plana sobrevisqué dins les creences populars fins a la revolució copernicana del s XVI Els primers intents científics de mesurar les dimensions del globus terraqüi foren fets per Eratòstenes s III aC, el qual calculà que el meridià terrestre valia 40 000 000 de metres, valor molt…
angle de fregament intern
Geologia
Angle de fregament entre dos plans de la mateixa roca o d’un sòl.
Està determinat per la cohesió de la roca o sòl, i permet establir la capacitat portant d’un terreny i la seva estabilitat a l’esllavissament
pressiòmetre Menard
Geologia
Aparell utilitzat per a determinar el mòdul elàstic aparent d’un sòl.
Un conjunt de tres celles és introduït verticalment en una perforació del terreny, i un sistema de tubs permet inflar-les aïlladament la de dalt i la de baix fixen el conjunt i amb la del centre es pot mesurar la deformació corresponent a la pressió radial aplicada
còdol

Empedrat fet amb còdols
Phil Rogers (CC BY-NC 2.0)
Geologia
Fragment de roca dura, de dimensions de diàmetre comprès entre 64 i 256 mm, que per l’acció de les aigües i el rodolament sol ésser llis i arrodonit.
Els còdols arrossegats per l’acció de la gravetat o del glaç són més cantelluts que no els formats per l’erosió de les aigües L’estudi de la forma, les dimensions i la disposició dels còdols permet de conèixer la natura dels agents erosius d’èpoques anteriors
tel·luròmetre
Electrònica i informàtica
Geologia
Aparell per a mesurar distàncies entre dos punts visibles, basat en la mesura del temps que tarda a recórrer aquesta distància una ona radioelèctrica.
Permet de mesurar distàncies de centenars de quilòmetres amb una gran precisió Ideat poc després de la Segona Guerra Mundial, ha estat successivament perfeccionat fins a esdevenir un aparell modern que utilitza microones i té en compte les correccions que cal introduir en les mesures, a causa de les diferents condicions meteorològiques
magnetotel·lúric | magnetotel·lúrica
Geologia
Dit del mètode d’investigació de la conductivitat elèctrica de les roques del subsol a partir dels camps electromagnètics naturals.
El mètode s’ha aplicat per a la detecció de volums de roca anòmalament conductius per exemple, impregnats de fluids o amb metalls en la prospecció petroliera i minera Així mateix, el mètode de prospecció magnetotellúrica permet mesurar les conductivitats fins a fondàries de diverses desenes de quilòmetres i constitueix una eina d’estudi de l’escorça inferior i del mantell
sismologia
Geologia
Part de la geofísica que concerneix l’estudi dels sismes, així com tota mena de moviments vibratoris de la Terra, tant si són d’origen natural com si han estat provocats artificialment.
Comporta diferents aspectes D’una part s’ocupa de la teoria de la generació de pertorbacions sísmiques en medis elàstics de l’altra, estudia les condicions de propagació dels trens d’ones produïdes per aquestes pertorbacions a través de medis de diferent natura La utilització de les dades enregistrades mitjançant els sismògrafs permet de deduir la constitució interna de la Terra, així com la localització i natura dels moviments que han provocat els sismes
índex de saturació
Geologia
Índex que permet de classificar les roques magmàtiques en funció de llur proporció relativa de sílice.
triangulació
Geologia
Conjunt d’operacions geodèsiques destinades a fixar la posició d’un cert nombre de punts, mitjançant la determinació d’una sèrie de triangles que tenen per vèrtexs els dits punts.
Aquest mètode, inventat per Tycho Brahe cap a la fi del s XVI, fou aplicat a la pràctica per Snellius al principi del segle següent El fonament teòric d’aquest procediment és el teorema del sinus, segons el qual, si en un triangle ABC hom coneix el costat AB i els angles en els vèrtexs A i B, poden ésser calculats els altres costats per mitjà de la fórmula Hom parteix d’un costat AB conegut, anomenat base , i calcula els altres dos costats per mitjà de la fórmula anterior Aquests nous segments serveixen de base per a uns altres dos triangles, dels quals poden ésser calculats els altres…