geodèsia

geodesia (es), geodesy (en)
f
Geologia

Branca de la geofísica que estudia les dimensions i forma de la Terra i del camp gravitacional.

Les cultures primitives (mesopotàmica, egípcia, fenícia, etc) acceptaven la hipòtesi que la Terra era plana. Els primers a oferir una imatge rodona de la Terra foren els membres de l’escola pitagòrica, idea acceptada fàcilment pels astrònoms i filòsofs grecs. Tanmateix, la hipòtesi d’un Terra plana sobrevisqué dins les creences populars fins a la revolució copernicana del s XVI. Els primers intents científics de mesurar les dimensions del globus terraqüi foren fets per Eratòstenes (s III aC), el qual calculà que el meridià terrestre valia 40 000 000 de metres, valor molt pròxim al que hom accepta actualment. Fins al s XVII hom cregué que la Terra era una esfera perfecta, però, a partir d’aleshores, consideracions teòriques i també observacions experimentals induïren a la sospita que la Terra, era un esferoide aplatat pels pols. L’any 1736, amb les mesures efectuades a Lapònia i al Perú (a l’actual Equador) per dues expedicions enviades per l’Académie Française, hom demostrà que el radi equatorial de la Terra a era major que el radi polar b. Actualment hom accepta que la forma geomètrica aproximada de la Terra és un el·lipsoide de revolució, les dimensions del qual varien segons els autors ( aplatament). A fi de tenir en compte la superfície física de la Terra, hom considera una altra superfície ideal, aproximada a l’el·lipsoide, però diferent, anomenada geoide. La geodèsia estudia les desviacions locals que presenta la superfície real de la Terra utilitzant fonamentalment els mètodes de la triangulació, que permet de determinar la posició d’un punt sobre una superfície, l'anivellació, que permet de mesurar les altures, l'astronomia geodèsica, que determina la posició d’un punt respecte als astres, i la gravimetria, que estudia la direcció de la gravetat en cada lloc. La geodèsia permet als topògrafs, als cartògrafs i als navegants de calcular les coordenades exactes dels punts dels terrenys en els quals treballen, com també la distància entre ells, i dóna als astrònoms les dimensions exactes de l’eix major de l’el·lipsoide terraqüi.