Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
deu
Geologia
Aflorament d’aigua a la superfície terrestre originada en produir-se la intersecció d’una capa aqüífera amb aquesta superfície, la qual cosa s’esdevé generalment als vessants de les valls i els barrancs i en els flancs dels plecs.
Com a principals causes geològiques intervenen la disposició dels estrats permeables i impermeables, la tectònica local i la porositat de les diferents capes, bé que hi ha també causes fisiogràfiques i climàtiques, com l’extensió de les conques hidrogràfiques, la vegetació i el percentatge d’infiltració i la quantitat d’aigua de pluja recollida Segons llur cabal, les deus són constants, variables, intermitents i fins i tot efímeres La composició química de l’aigua és en funció de la natura de les roques que travessa, i la temperatura és funció de la profunditat de la capa aqüífera Les deus d’…
nivell de compensació de carbonats
Geografia
Geologia
Nivell oceànic per sota del qual no hi ha sedimentació carbonàtica perquè la dissolució dels carbonats té lloc més ràpidament que la precipitació.
Com a mitjana se situa entre 4 000 i 5 500 m
fèrtil
Geologia
Agronomia
Dit d’un sòl molt productiu.
Perquè un sòl sigui fèrtil cal que tingui una composició granulomètrica equilibrada, un bon complex argillohumífer, una alta capacitat de bescanvi catiònic, humitat suficient, microflora rica i elements minerals abundants i no tòxics
concordança
Geologia
Relació de paral·lelisme entre dues capes sedimentàries.
En general representa una continuïtat ininterrompuda en la sedimentació en els casos en què hi ha hagut interrupció, ha estat prou curta perquè durant aquest temps no s’hagi manifestat cap fenomen d’erosió o de basculament tectònic
mofeta
Geologia
Una de les últimes manifestacions de l’activitat volcànica, consistent en una deu de diòxid de carboni que surt de l’escorça terrestre.
Una font d’aquest tipus ha estat cèlebre a les rodalies de Pozzuoli, prop de Nàpols Itàlia, a l’anomenada “gruta del gos”, on el CO 2 , concentrat prop de terra perquè és més dens que l’aire, motivà l’asfíxia de molts gossos que allí entraven La mofeta més important és a l’illa de Java
marea atmosfèrica
Geologia
Variació de la pressió atmosfèrica deguda a les accions del Sol i la Lluna.
La marea atmosfèrica deguda a l’atracció gravitatòria de la Lluna és poc important, i no afecta sensiblement les mesures baromètriques El Sol, per contra, origina oscillacions de pressió molt sensibles, perquè a la seva influència gravitatòria s’uneixen els efectes tèrmics d’escalfament i de refredament de l’atmosfera Les marees atmosfèriques són particularment sensibles a les regions situades entre els dos tròpics
neptunisme
Geologia
Teoria geològica segons la qual totes les roques de la Terra han estat formades per precipitació en el fons de la mar, la qual cobria, segons els autors, tota la Terra.
Un dels defensors principals d’aquesta teoria fou l’alemany Abraham Gottlob Werner, al final del s XVIII, que, com a prova de la inundació universal, assenyalava les restes de plantes i d’animals marins La presència de roques sense fòssils granit i basalt era interpretada suposant que eren els dipòsits més antics de l’oceà original Aquests principis bàsics foren molt populars, perquè sostenien la interpretació de la Bíblia, especialment el diluvi universal La teoria oposada és la plutonista plutonisme
lahar
Geologia
Colada de fang que descendeix pel con volcànic.
Els dipòsits de lahar s’originen a partir del fang que es forma després de les erupcions volcàniques, puix que aquestes van acompanyades de grans pluges, i també perquè el volcà pot emetre grans quantitats de vapor d’aigua, que pot condensar-se ràpidament, a més de la possibilitat que en els cràters hi hagi llacs, que es poden buidar bruscament durant l’erupció Els lahar són freqüents a Indonèsia Una colada semblant fou la que submergí la ciutat d’Herculà
escala sismològica de magnitud de moment
Geologia
Escala logarítmica que s’utilitza per a mesurar i comparar la magnitud dels terratrèmols i que es basa en la mesura de l’energia total que és alliberada en un sisme.
L’escala de magnitud de moment fou proposada el 1979 per Thomas C Hanks i Hiroo Kanamori com a successora de l’escala sismològica de Richter, perquè és més exacte a l’hora de mesurar grans sismes i no resta limitada per valors alts, com sí que passa amb la de Richter En aquesta escala logarítmica, cada unitat de magnitud correspon a un increment d’arrel quadrada de 1000, o bé, aproximadament, a 32 vegades l’energia alliberada És a dir que, un sisme de magnitud 8 és 32 vegades més gran que un de magnitud 7 1000 vegades més gran que un de magnitud 6 32000 vegades més gran que un de…
moder
Geologia
Tipus d’humus caracteritzat per l’existència d’un A0 de 2 a 3 cm, per l’absència d’un veritable complex argil·lohumífer i perquè els composts húmics són poc polimeritzats.
És un humus amb característiques intermèdies de mull i de mor