Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
solonetz
Geologia
Sòl salí de perfil ABC, d’estructura compacta i degradada, amb una alta proporció de sodi en el complex absorbent.
L’horitzó A presenta humus de tipus anmoor i dóna reacció neutra L’horitzó B és columnar i té un pH bàsic Els solonetz són sòls estèrils a causa de llur compacitat, impermeabilitat i alcalinitat
aciditat del sòl
Geologia
Grau d’acidesa del sòl, degut a la composició química de la roca mare i a les condicions d’evolució del sòl.
L' aciditat potencial és expressió de la concentració total de l’àcid dissociat i no dissociat, i l' aciditat real o actual , la de la concentració d’ions d’hidrogen en una suspensió de sòl, mesurada en un PH-metre
solontxac
Geologia
Sòl salí de perfil poc diferenciat, d’estructura grumollosa i estable, amb una alta proporció de calci en el complex absorbent.
L’humus és de tipus mull o anmoor i el pH és lleugerament bàsic A la superfície apareixen eflorescències salines blanques en l’estació seca Els solontxacs són freqüents a les regions àrides, i la vegetació que s’hi fa és halòfila, especialment adaptada a la salinitat
mull
Geologia
Tipus d’humus format en condicions d’aerobiosi, caracteritzat per la presència d’un complex argil·lohumífer, per l’absència d’un A0 i per una transformació biològica forta, en gran part produïda per cucs de terra.
El 'mull’ calcari és un mull saturat de calci i de magnesi, amb un A 1 molt gruixut i amb una incorporació molt intensa de matèria orgànica El 'mull’ forestal és morfològicament semblant al mull calcari, però no tan espès i d’un pH àcid és típic dels boscs caducifolis
torba

Torba
© Fototeca.cat
Geologia
Tipus d’humus d’estructura fibrosa, format en un medi anaeròbic i saturat d’aigua, raó per la qual la descomposició i humificació de la matèria orgànica hi són molt lentes.
Hom distingeix una torba oligotròfica , de pH molt àcid, pobra en cendres i en nitrogen, típica de les torberes altes, i una torba mesotròfica , de pH neutre, rica en cendres i en lignina, pròpia de les torberes baixes Des del punt de vista geològic és el primer graó de la cadena de formació del carbó i a les torberes actuals pot ésser estudiat el desenvolupament del procés De color negre o marró i d’aspecte esponjós, la seva estructura vegetal pot ésser observada a ull nu Es forma als aiguamolls anomenats torberes , en els quals es desenvolupen, ordinàriament, una…
sòl

Dos perfils dels sòls del Montseny, amb els horitzons A i R (a l’esquerra) i A, B i C (a la dreta) i les profunditats respectives en cm
© Fototeca.cat
Geologia
Capa externa de l’escorça terrestre, originada per l’alteració de les roques sota la influència dels agents atmosfèrics i dels éssers vius.
És un cos natural complex i dinàmic en el temps i en l’espai, que sorgeix de la interacció de la biosfera, l’atmosfera i la hidrosfera amb la litosfera L’àmbit ocupat pel sòl és anomenat pedosfera El sòl no és estàtic, ans evoluciona amb el temps, i, bé que no és un ens viu, es forma gràcies a la vida i alhora n'és suport Les plantes troben en el sòl l’aliment, la ciència que estudia el sòl és la pedologia, i la unitat bàsica de descripció dels sòls és el perfil , successió d’horitzons que es fan visibles en practicar un tall vertical en el terreny fins a uns dos metres de profunditat, des…
conservació del sòls
Geologia
Conjunt de tècniques per a defensar els sòls de l’erosió, especialment l’antròpica.
L’alteració de l’equilibri natural de formació i destrucció dels sòls es deu fonamentalment a l’acció de l’home en treballar la terra, eliminar la vegetació, rompre amb l’arada la superfície del terreny i remoure-la periòdicament, afeblint així les barreres naturals que s’oposen a l’acció dels agents erosius L’eficàcia de l’erosió depèn dels factors geomorfològics, així com el conjunt de factors socials i econòmics que afecten la producció agrària excés de població, minifundisme, falta de capitalització, distribució i selecció inadequades dels conreus, que poden dur a una…
Eduard Fontserè i Riba
Eduard Fontserè i Riba
© Fototeca.cat
Meteorologia
Geologia
Meteoròleg i sismòleg.
Nebot de Josep Fontserè i Mestre , es llicencià en ciències fisicomatemàtiques el 1891 i es doctorà el 1894 Organitzà el Servei Horari que fixava l’hora oficial de la ciutat de Barcelona a partir del 1891 i en fou el cap durant seixanta-set anys aquesta hora oficial inicialment es determinava mitjançant la posició dels estels des de la cúpula de l’Acadèmia de Ciències Publicà diversos treballs sobre astronomia al butlletí de la Société Astronomique de France i a les memòries de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona El 1894 presentà un projecte d’observatori astronòmic al cim del Tibidabo…