Resultats de la cerca
Es mostren 147 resultats
inselberg
Geologia
Relleu residual aïllat que, per damunt d’un peneplà o d’un glacis, pot assolir alçades superiors als 500 m.
El cim pot ésser pla com a testimoni d’un antic peneplà o d’una superfície estructural, molt inclinat com a fragment d’un hogback o en pa de sucre L' inselberg es forma en regions de clima sec i calorós
geosinclinal

Fases de l’evolució geosinclinal. De dalt a baix: de vacuïtat, d’emplenament, de plegament i de migració de l’orogènia
© Fototeca.cat
Geologia
Part de l’escorça terrestre que s’enfonsa i s’omple de roques sedimentàries o roques volcàniques i pot tenir gruixos de milers de metres.
Els geosinclinals es localitzen als marges de les plaques litosfèriques el moviment d’aquestes plega els sediments i origina les cadenes muntanyoses, segons la tectònica de plaques Hom en pot distingir de dos grans tipus el parageosinclinal quan se situa en l’escorça continental, i l' ortogeosinclinal , en l’escorça oceànica, o entre l’escorça oceànica i la continental J Auboin 1965 divideix els geosinclinals en miogeosinclinals , propers al crató i amb pocs sediments, i eugeosinclinals , més llunyans del crató amb més abundància de sediments i roques volcàniques
plec

Elements d’un plec geològic (l’esquema correspon a un plec inclinat)
© Fototeca.cat
Geologia
Estructura que pot presentar una roca deformada i que té plans de referència que han estat corbats.
Aquests plans es presenten, principalment, en la forma d'estratificació d’esquistositat, de dics , etc En descriure els plecs, cal distingir dos casos quan es tracta d’una superfície individual plegada, o quan es tracta de la relació entre superfícies adjacents En el primer cas, el pla plegat té una zona més elevada que és anomenada cresta i una de més baixa que és anomenada sinus La zona de màxima curvatura és la xarnera i aquella en què canvia el pendent és el punt d’inflexió La unió de totes les crestes en el mateix pla plegat forma la línia de cresta anàlogament, els sinus, les xarneres…
càrrega límit
Geologia
Càrrega màxima que pot transportar un determinat corrent d’aigua.
aigua higroscòpica
Geologia
Aigua que pot absorbir el sòl en contacte amb aire humit.
Recobreix les partícules d’una capa de 0,1 μm Fortament retinguda és inutilitzable per les plantes
aigua gravitativa
Geologia
Aigua que es pot escórrer del sòl pel seu propi pes.
La capacitat d’aigua gravitativa correspon a la diferència entre la capacitat de retenció màxima i la capacitat capillar màxima
capacitat
Geologia
cabal sòlid
màxim que pot transportar un curs d’aigua a una velocitat determinada.
rèplica
Geologia
Terratrèmol de magnitud variable que es pot produir després d’un altre de més important.
S'origina prop del mateix focus i sovint es repeteix durant alguns dies i, fins i tot, durant alguns mesos, sobretot quan l’hipocentre del terratrèmol principal és poc profund
fase de plegament
Geologia
Conjunt de manifestacions tectòniques que afecten una regió geològica i que hom pot separar en el temps.
inclinació magnètica
Geologia
Angle que forma l’agulla magnètica, que pot girar en el pla del meridià magnètic, amb el pla horitzontal.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina