Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
teoria de les causes actuals
Geologia
Teoria enunciada per Lamarck, Constant Prévost i Lyell, que basa l’explicació dels fenòmens geològics antics en les mateixes causes que produeixen els actuals: ‘‘el present és la clau del passat’’.
L' actualisme sosté que els fenòmens bruscs no es produeixen sinó accidentalment, i que les modificacions són lentes
asísmic | asísmica
Geologia
Dit dels punts o àrees de la terra on no es produeixen terratrèmols.
geologia estructural
Geologia
Branca de la geologia que s’ocupa de l’estudi de les estructures que es produeixen en les roques de l’escorça terrestre per un procés de deformació natural.
Per estructura s’entén l’arranjament geomètric o disposició que presenten certs plans, línies, superfícies o cossos que hom pot trobar en una massa rocosa Solen existir diversos tipus d’estructures originades en el mateix moment de formació de la roca, les quals reben el nom d’estructures primàries, com ara l’estratificació encreuada que s’ha produït en determinades condicions en el moment de la sedimentació, o bé les fractures que s’originen quan se solidifica un cos magmàtic Hom anomena estructures secundàries aquelles que es produeixen en les roques, una vegada formades, en deformar-se,…
plec harmònic
Geologia
Dit del plec que té tots els estrats igualment deformats i que conserven el paral·lelisme.
Només es produeixen si les capes són, més o menys, de la mateixa consistència
teoria de la convecció
Geologia
Teoria que explica la gènesi del camp magnètic terrestre basant-se en l’existència de lents moviments de convecció a l’interior de la Terra, originats per les diferències de temperatures de les roques radioactives.
Els corrents produeixen una certa deriva dels continents en ascendir sota les dorsals mediooceàniques i enfosar-se sota els arcs insulars i les muntanyes continentals
antiduna
Geologia
Forma de relleu prominent que es crea al llit sorrenc d’un corrent, amb carena perpendicular a la direcció de flux i perfil simètric.
Les antidunes es produeixen en fase amb les ones de la superfície de l’aigua, i el seu perfil mimetitza el d’aquestes Generalment tenen una amplitud baixa, i es donen en fluxos ràpids i de poca fondària El seu nom deriva de la seva capacitat de migrar corrent amunt
geodinàmica
Geologia
Part de la geologia que s’ocupa de les modificacions que experimenten el relleu i l’estructura de l’escorça terrestre.
Els agents geològics que produeixen aquestes modificacions es divideixen en dos grups agents geològics externs a l’escorça terrestre, els més coneguts i més ben estudiats glaç, aigües superficials, etc, i agents geològics interns, que actuen des de l’interior de la terra vulcanisme, sismologia, poc coneguts, malgrat ésser-ne ben patents els efectes La geodinàmica es divideix, doncs, en dos apartats geodinàmica externa , que estudia els agents geològics externs, i geodinàmica interna , que estudia els interns L’establiment de les bases científiques de la geodinàmica es deu a Lyell…
discontinuïtat de Mohorovičić
Geologia
Superfície de discontinuïtat que separa l’escorça terrestre del sima, situada uns 35 km per sota dels continents i uns 5 km per sota dels fons marins.
Fou descoberta pel geòleg croat Andrija Mohorovičić 1857 — 1936 S'hi produeixen un seguit de canvis bruscs de la velocitat de propagació de les ones sísmiques, que indiquen canvis físics i químics de la matèria, la qual cosa permet una interpretació concèntrica de l’estructura de la Terra El 1959 hom inicià el projecte d’investigació Mohole , dut a terme per la National Academy of Sciences dels EUA, per obtenir directament mostres dels materials de la discontinuïtat de Mohorovičić Hom féu perforacions en una zona oceànica prop de les illes Hawaii, a uns 3600 m de profunditat Això…
zona de cisalla
Geologia
Franja llarga i estreta de roques intensament deformades, situada entre dos blocs indeformats de roca, produïda quan aquests es mogueren relativament l’un respecte de l’altre.
Aquestes estructures es produeixen en profunditat, per sota d’uns 15 km dins l’escorça terrestre, i representen àrees de desplaçament dúctil anàlogues a falles, però sense plans de fractura Hi ha una gradació entre una zona de falla i una zona de cisalla, amb estadis intermedis en què aquestes apareixen fracturades La variació d’esforç a les zones de cisalla pot ésser estudiada examinant la textura de roques prèviament indeformades, especialment de roques plutòniques Els elements estructurals de les roques formen inicialment 45° amb l’orientació de la franja i es corben fins a…
moviments de la terra
Geologia
Desplaçaments de les masses continentals terrestres, que, segons les forces que els produeixen, poden ésser de dos tipus: epirogènics i orogènics.
Els epirogènics són lents moviments d’enfonsament o d’aixecament produïts per un joc de forces verticals Aquests moviments es poden apreciar molt bé a les regions de la costa, on es tradueixen per un avanç lent o una retirada lenta de la mar, segons que s’enfonsi o s’aixequi el continent Els orogènics s’originen per l’acció de forts moviments horitzontals que provoquen la deformació i el plegament dels sediments i el seu lent aixecament, fins a arribar a formar les serralades de plegament