Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
gradient tèrmic
Geologia
Variació de la temperatura amb la profunditat.
L’observació directa en mines i pous demostra que la temperatura a l’escorça terrestre no és uniforme, sinó que s’incrementa amb la profunditat El gradient tèrmic a l’escorça oscilla entre 10°C i 50°C per quilòmetre, i hom pren com a valor mitjà 30°C per quilòmetre i 0,6°C per quilòmetre en el mantell terrestre
mantell

Zonificació en profunditat de la Terra amb el mantell i les seves diferents parts
© Fototeca.cat
Geologia
Capa de la Terra compresa entre la discontinuïtat de Mohorovičić, que la separa de l’escorça, i la discontinuïtat de Gutenberg, que la separa del nucli.
S'estén des d’una fondària mitjana de 40 km fins als 2900 km i representa el 83% del volum i el 68% de la massa terrestre La densitat del mantell augmenta amb la fondària de 3,4 a 5,6 i la velocitat de propagació de les ones primàries P o longitudinals creix des de 8 a 14 km/s Dins el mantell hi ha dues discontinuïtats sísmiques secundàries situades a 200 i 700 km de fondària entre les quals es produeix un ràpid augment de la velocitat de propagació de les ones sísmiques La discontinuïtat dels 700 km separa un mantell inferior d’un mantell superior Des del punt de vista de la tectònica de…
batòlit
Geologia
Massa de roques intrusives de gran extensió d’aflorament i arrelades en profunditat.
És constituït per un complex de roques plutòniques àcides granit És associat a cinyells orogènics i poden presentar un traçat parallel a les estructures El seu emplaçament dóna lloc a un seguit de transformacions en la roca que l’encaixa metamorfisme, aurèola de contacte
crioconita
Geologia
Substància negra, formada de partícules orgàniques i inorgàniques arrossegades pel vent, que es dóna dipositada sobre el glaç de geleres i banquises.
El seu color fosc absorbeix més radiacions que la resta de la gelera, la qual cosa fa fondre el gel i hi produeix forats circulars de mida i profunditat molt variables
tall geològic
Geologia
Secció realitzada en una zona de l’escorça terrestre, gràcies a la qual hom pot veure el perfil topogràfic i l’estructura geològica.
És realitzat a partir de les dades que s’obtenen de la confecció del mapa geològic, tot interpretant-les conjuntament amb les dades de superfície, per tal d’esbrinar la disposició estructural en profunditat
pla de Benioff
Geologia
Pla inclinat on se situen, alineats, els hipocentres de sismes profunds.
És localitzat a la part superior de la litosfera, on aquesta s’enfonsa procés de subducció a les fosses marines sota d’arcs d’illa o marges continentals, fins una profunditat de centenars de quilòmetres
Nikolaj Ivanovič Andrusov
Geologia
Paleontologia
Geòleg i paleontòleg ucraïnès.
Considerat un dels pioners de l’oceanografia, estudià la profunditat, corrents, temperatura i composició de la mar Negra, de la Càspia i de la mar de Màrmara S’aplicà en l’observació i organització de l’estratigrafia del Neogen del sud de l’antiga Unió Soviètica Pot ésser considerat precursor de la paleoecologia
pressió litostàtica
Geologia
Pressió o esforç vertical que suporta una roca a una determinada fondària a causa del pes del material que té a sobre.
El seu valor pot calcular-se amb l’expressió P = rgh , on r és la densitat mitjana de les roques de sobre, g és l’acceleració de la gravetat i h és la profunditat d’enterrament de la roca La unitat de mesura més comuna és el kilobar En l’escorça continental, la pressió litostàtica augmenta 1 kilobar per cada 3,5-4 km d’enterrament
sísmica
Geologia
Tècnica emprada en prospecció geofísica, consistent en l’enregistrament i anàlisi dels sismes causats per explosions provocades.
Hom distingeix la sísmica de refracció quan les ones sísmiques són reflectides de la sísmica de reflexió quan són refractades Un seguit d’instruments registren els temps que triguen les ones emeses a retornar al receptor o a incidir en un receptor secundari, i, amb aquesta informació, hom elabora uns gràfics o perfils , on pot ésser apreciada l’estructura de les capes Hom fa perfils de superfície, dels fons marins, o de profunditat
discontinuïtat
Geologia
Cadascuna de les superfícies que separen les diferents parts concèntriques en què hom considera dividida la Terra.
Han estat descobertes mitjançant estudis de transmissió de les ones sísmiques Les principals són la de Conrad, a 17 km de profunditat i que separa l’escorça superior de la inferior, la de Mohorovičić, a 32-38 km, i que separa l’escorça del mantell, la de Wiechert-Gutenberg, a 2 900 km, que separa el mantell del nucli, i la de Lehmann, a 5 000-5 200 km, que separa el nucli del nuclèol