Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
subsol
Mapa dels recursos del sòl i del subsòl de Catalunya (1937)
© Fototeca.cat
Geologia
Terreny situat sota la capa del terreny de conreu, o, en general, sota una capa de terra.
geologia econòmica
Geologia
Aplicació dels coneixements de la geologia en la localització, l’avaluació i l’explotació dels recursos naturals del sòl i del subsol i en treballs d’enginyeria civil; també és anomenada geologia aplicada.
Utilitza les tècniques de prospecció geofísica per a l’exploració dels dipòsits de menes metàlliques com la bauxita Al, la galena Pb i l’esfalerita Zn dels dipòsits no metàllics, tals com de carbó, pedra, sal, guix, argila i àrids sorres i graves i inclou la geologia del petroli i la hidrogeologia La geologia econòmica sorgí com a resposta a la forta demanda, en augment les darreres dècades, d’aquests recursos naturals, motivada pel creixement de la població i la millora del nivell de vida en els països desenvolupats Els processos geològics formadors d’aquests recursos…
geoconservació
Geologia
Gestió planificada destinada a la conservació i protecció del patrimoni geològic.
Per patrimoni geològic s’entén el conjunt de recursos naturals no renovables de valor científic, cultural o educatiu que permeten reconèixer, estudiar i interpretar l’evolució de la història de la Terra i els processos que l’han modelada Els testimonis d’aquests processos són les roques, les seves estructures i la seva disposició en el medi natural, la conservació dels quals és important per a assegurar-ne el futur ús com a recurs científic i cultural
Estudio Sísmico de la Corteza Ibérica
Geologia
Programa d’investigació de l’estructura profunda de l’escorça terrestre en el territori de l’Estat espanyol per sísmica de reflexió.
El programa ESCI fou finançat pel Plan Nacional de Recursos Geológicos 1988-91 de la Comisión Interministerial de Ciencia y Tecnología Consistí essencialment en la realització de vuit experiments de reflexió profunda efectuats entre el 1991 i el 1993 Es feren perfils per a un total de 450 km a terra i 1 325 km en mar obert, en zones com el Sistema Mediterrani Català i el Golf de València com a prolongació del perfil ECORS-Pyrénées, les serralades Bètiques, el mar d’Alborán i la serralada i la mar Cantàbriques Els perfils foren complementats amb altres mètodes geofísics tals com…
Pere F. Santanach i Prat
Geologia
Geòleg.
Es llicencià en ciències geològiques el 1969 per la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1972 Fou deixeble de Joan Rossell i Sanuy i M Àngels Marquès i Roca Amplià estudis a la Universitat de Montpeller durant els cursos 1969-71, sota la direcció de Maurice Mattauer, i a la Universitat Tècnica de Clausthal-Zellerfeld Alemanya, durant el curs 1972-73 Professor de la Universitat de Barcelona del 1973 ençà, actualment n'és catedràtic de geodinàmica Fou degà de la facultat de Geologia 1985-89 i vicerector d’aquesta universitat 1981-85, com també secretari i gestor del Programa Nacional…
aigües subterrànies
Geologia
Aigües que, infiltrades a través de les roques permeables, es troben sota la superfície de la terra; en arribar a una capa impermeable s’acumulen i omplen els porus i fissures de les roques.
És així com es forma una capa aqüífera o aqüífer, que quan arriba a la superfície, en una vall, brolla formant les deus o fonts En les planes, les fonts són rares i cal excavar pous per atrobar l’aigua L’aigua pot estar a pressió entre dues capes impermeables, i, en aquest cas, quan naturalment o artificialment és perforada la capa superior, l’aigua surt espontàniament a la superfície i donà lloc a un pou artesià Hi ha dos tipus de roques permeables per porositat i per fissuració Les roques poroses absorbeixen l’aigua encara que sigui en una petita superfície, com les sorres i…
pedologia
Geologia
Ciència del sòl.
Definició de pedologia i mètodes de treball La pedologia estudia els sòls, considerats com a éssers o ens naturals, en tots els aspectes, tant en llur fisiografia o morfologia superficial, organització interna, característiques físiques, químiques, mineralògiques i biològiques i fertilitat, com en llur origen, evolució, classificació, sistemàtica, distribució geogràfica, cartografia, ús, millora i conservació Mentre que alguns autors restringeixen el contingut de la pedologia a una part de la ciència del sòl estudi de l’evolució, gènesi, morfologia i classificació dels sòls, uns altres hi…
mar
Geografia
Geologia
Massa d’aigua salada que cobreix una gran part de la superfície de la Terra (361 128 000 km2, que en representen el 71%); oceà.
Cal situar l’origen remot de la mar en les etapes pregeològiques de la Terra, en les quals es produí una diferenciació general de la matèria terrestre segons capes concèntriques, amb els materials més densos acumulats a les zones més profundes i els més lleugers a les més externes La fase final d’aquesta diferenciació fou constituïda per la formació de l’atmosfera i la hidrosfera Aquesta, formada fonamentalment per la mar, s’originà a partir de l’aigua despresa per les roques que constituïen la incipient escorça terrestre, en les últimes etapes de l’època pregeològica de la Terra, i que…
Geologia 2019
Geologia
Gran Adria, el continent sota Europa Investigadors del Departament de Tectònica global i Paleogeografia de la Universitat d’Utrecht van publicar un estudi a la revista Gondwana Research que explica la descoberta d’un continent, anomenat Gran Adria, que s’amaga sota Europa Per a contextualitzar aquesta recerca, cal saber que fa centenars de milers d’any tota la terra emergida estava unida en un supercontinent, la Pangea, que es va anar fragmentant fins a la configuració actual dels continents Un estudi recent demostra que, en aquest procés, un vuitè continent va lliscar per sota del que avui…
carbó de pedra
carbó mineral Lignit
© Fototeca.cat
Geologia
Tecnologia
Química
Matèria mineral sòlida i combustible d’origen vegetal, color negre, pes específic 1,0-1,8 i duresa 0,5-2,5.
És composta de carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen i altres components no volàtils argila, sílice, carbonats, òxids de ferro, etc que formen, després de la combustió del carbó, les cendres L’estudi dels carbons és considerat més aviat un capítol de la geologia aplicada que no de la mineralogia o petrologia clàssiques, car llur gènesi és clarament excepcional dins el temps i dins l’espai Només dos períodes geològics, en efecte, són rics en jaciments de carbó el que va del Carbonífer inferior al Permià i el que, iniciant-se en el Cretaci, continua en el Terciari D’altra banda, el 95%…