Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Wealdià
Geologia
Terme emprat amb referència als sediments no marins d’una part del Cretaci inferior (Valanginià superior, Hauterivià i Barremià, aproximadament).
No pot ésser considerat com una unitat cronoestratigràfica, sinó com una fàcies amb referència cronoestratigràfica
plec
Elements d’un plec geològic (l’esquema correspon a un plec inclinat)
© Fototeca.cat
Geologia
Estructura que pot presentar una roca deformada i que té plans de referència que han estat corbats.
Aquests plans es presenten, principalment, en la forma d'estratificació d’esquistositat, de dics , etc En descriure els plecs, cal distingir dos casos quan es tracta d’una superfície individual plegada, o quan es tracta de la relació entre superfícies adjacents En el primer cas, el pla plegat té una zona més elevada que és anomenada cresta i una de més baixa que és anomenada sinus La zona de màxima curvatura és la xarnera i aquella en què canvia el pendent és el punt d’inflexió La unió de totes les crestes en el mateix pla plegat forma la línia de cresta anàlogament, els sinus, les xarneres…
Ufimià
Geologia
Estatge (i edat) del Permià, situat damunt el Kungurià i sota el Kazanià.
El nom fa referència a Ufa Baixkíria
Acadià
Geologia
Unitat que, amb categoria de sèrie (i època), hom ha abandonat per la de Cambrià mitjà.
El nom fa referència a l’antic nom d’Acàdia Canadà, on hi ha l’àrea tipus
rampa
Geologia
Segment d’una falla en què aquesta talla obliquament els plans d’estratificació o qualsevol altre marcador planar d’una massa rocosa.
Les rampes poden fer referència tant al bloc superior com al bloc inferior de la superfície de falla
bradisisme
Geologia
Moviment ascendent o descendent del sòl en una àrea determinada de la superfície terrestre.
Els bradisismes són observables, especialment, en les àrees costaneres, on la superfície del mar forneix un nivell de referència
estació
Geografia
Geologia
Punt del terreny on es col·loca el qui fa mesures topogràfiques o geodèsiques.
L’estació és presa com a vèrtex per a una triangulació, o com a punt de referència per a mesures d’altres tipus Hom acostuma a materialitzar-la sobre el terreny amb algun senyal determinat
Turingià
Geologia
Tercer estatge (i edat) del Permià, mantingut especialment pels autors francesos, que jeu damunt el Saxonià i sota el Triàsic.
El nom fa referència a l’àrea tipus, que és a Turíngia Dins aquesta unitat hom distingeix tres subdivisions els conglomerats de base, els Kupferschiefer o esquists de pirita de coure i el Zechstein o Zechsteinkalk Hom el considera correlatiu del Zechstein dels autors germànics
antiforme
Geologia
Dit del plec simple convex cap amunt.
En un antiforme, els flancs convergeixen cap amunt, independentment de la polaritat de la successió estratigràfica o de qualsevol altre element plegat És un terme exclusivament morfològic, i pot fer referència tant a anticlinals com a sinclinals, segons l’edat relativa de les capes del nucli respecte de la dels flancs
sinforme
Geologia
Dit del plec còncau.
En un sinforme, els flancs convergeixen cap avall, independentment de la polaritat de la successió estratigràfica o de qualsevol altre element plegat És, doncs, un terme exclusivament morfològic, i pot fer referència tant a sinclinals com a anticlinals, segons l’edat relativa de les capes del nucli respecte de les dels flancs