Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
falla

Representació d’una falla
© Fototeca.cat
Geologia
Discontinuïtat o fractura entre dos blocs de roca que s’han desplaçat l’un respecte a l’altre segons una direcció paral·lela a la discontinuïtat o fractura.
En una falla es distingeixen els elements següents el pla de falla , parallelament al qual s’efectua el desplaçament, i la línia de falla o traç del pla de falla sobre la superfície topogràfica En una falla on el pla de falla no sigui vertical, el cos rocós desplaçat cap amunt relativament és anomenat bloc superior , mentre que l’altre és anomenat bloc inferior El vector desplaçament, situat sobre el pla de falla, de dos punts, situats l’un en el bloc superior i l’altre en el bloc inferior, que originàriament eren solidaris, és anomenat salt real Les components del salt real paralleles a la…
densitat aparent
Geologia
Densitat relativa d’un sòl respecte a l’aigua.
En un sòl arenós és compresa entre 1,3 i 2, en un sòl llimós, entre 0,7 i 1,6, i en un sòl argilós, entre 1,1 i 1,9
replà
Geologia
Segment d’una falla en què aquesta es disposa paral·lela als plans d’estratificació o qualsevol altre marcador planar d’una massa rocosa.
Un replà pot ser-ho respecte del bloc superior de la superfície de falla, respecte de l’inferior, o respecte de tots dos alhora Generalment, els replans es locallitzen en formacions geològiques poc resistents a la deformació, on és més fàcil el lliscament Una mateixa superfície de falla pot presentar diversos replans a diferents nivells estratigràfics, connectats per segments oblics als estrats anomenats rampes
cisalles de Riedel
Geologia
Cisalles o falles secundàries que es troben dins d’una zona de cisalla major.
Les cisalles de Riedel formen dos sistemes conjugats, anomenats R i R’, oblics respecte de les vores de la zona de cisalla major El sistema R és sintètic respecte al sentit de moviment de la cisalla major i es disposa a un angle de 10-15° respecte de les vores, mentre que el sistema R’ és antitètic i es disposa a 75-80° Aquestes estructures foren produïdes experimentalment per Riedel el 1929, en models analògics d’argila, i han estat reconegudes en zones de cisalla naturals
cisalla pura
Geologia
Estat de deformació biaxial o triaxial caracteritzat per manca de rotació dels eixos principals de la deformació, tant respecte del material com respecte d’un sistema de coordenades extern.
En dues dimensions, la cisalla pura pot visualitzar-se com la deformació que transforma un quadrat en un rectangle La cisalla pura progressiva és una deformació coaxial, donat que no hi ha rotació entre els eixos de cada increment de deformació i els eixos de la deformació total acumulada
estructures conjugades
Geologia
Dit de les parelles d’estructures de deformació, siguin falles, plans axials de plecs asimètrics, o kink-bands, que es caracteritzen per tenir el mateix angle de cabussament però en sentit oposat.
Les estructures conjugades es disposen de manera simètrica respecte dels esforços tectònics que les generen
halocinesi
Geologia
Manifestació tectònica lligada a substàncies salines (evaporita) o a l’estructura que aquella origina (diapir, dom salí).
L’halocinesi correspon generalment a un fenomen de migració i ascens de la sal en una sèrie sedimentària, degut a la seva inferior densitat respecte a les roques que l’envolten
vorticitat
Geologia
Velocitat angular de rotació dels eixos principals de la deformació respecte d’un sistema de coordenades extern.
És una mesura de la rotació de la deformació progressiva Una deformació irrotacional per exemple, la cisalla pura té vorticitat zero
antiforme
Geologia
Dit del plec simple convex cap amunt.
En un antiforme, els flancs convergeixen cap amunt, independentment de la polaritat de la successió estratigràfica o de qualsevol altre element plegat És un terme exclusivament morfològic, i pot fer referència tant a anticlinals com a sinclinals, segons l’edat relativa de les capes del nucli respecte de la dels flancs
subgrà
Geologia
Cadascun dels dominis o porcions limitades per acumulacions de dislocacions dins d’un gra o cristall.
Cada subgrà està poc deformat internament té poques dislocacions lliures, i presenta lleugeres diferències d’orientació cristallogràfica que es manifesten en diferent angle d’extinció al microscopi respecte dels seus veïns La divisió dels cristalls en subgrans es forma per un procés de redistribució de dislocacions en l’interior del cristall anomenat poligonització