Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
corrent de convecció
Geologia
Designació genèrica dels corrents circulars convergents que s’originen a les capes profundes de la Terra a causa dels gradients de temperatura.
Aquests corrents podrien ésser l’origen de la deriva dels continents Les línies de convergència cap a les superfície serien les responsables de la separació de dues plaques, amb sortida a l’exterior de material profund, com el que s’esdevé a les dorsals oceàniques
astenosfera
Geologia
Capa de la Terra situada entre la litosfera
i la mesosfera
i en la qual la velocitat de propagació de les ones sísmiques es redueix considerablement (per aquest motiu també rep el nom de capa de baixa velocitat
).
El límit superior es troba entre els 70 i els 150 km de fondària encara que en algunes zones és més soma i el límit inferior no està ben determinat És susceptible de deformar-se plàsticament i hom suposa que és constituïda per peridotita parcialment fosa És en aquesta zona on hom creu que es generen els moviments convectius responsables del desplaçament de les plaques litosfèriques
Triàsic
© Fototeca.cat
Geologia
Primer període o sistema de l’era secundària o mesozoica, situat per sota del Juràssic.
El nom deriva de les tres unitats litològiques que presenta a Alemanya, on fou primerament estudiat la inferior, detrítica roja Buntsandstein la mitjana, calcària Musckelkalk , i la superior, d’argiles i sals Keuper Va de -248 a -213 milions d’anys Al final de l’era primària Permià, les mars ocupaven només l’oest americà i la part central de la mar de Tetis Carpats, Caucas, Iran i Pamir S'inicià, doncs, durant el Triàsic una àmplia transgressió i les aigües recobriren gairebé tot Àsia i Europa La mar més profunda era a l’Europa oriental, on es dipositaren calcàries i dolomies amb fauna…
geologia estructural
Geologia
Branca de la geologia que s’ocupa de l’estudi de les estructures que es produeixen en les roques de l’escorça terrestre per un procés de deformació natural.
Per estructura s’entén l’arranjament geomètric o disposició que presenten certs plans, línies, superfícies o cossos que hom pot trobar en una massa rocosa Solen existir diversos tipus d’estructures originades en el mateix moment de formació de la roca, les quals reben el nom d’estructures primàries, com ara l’estratificació encreuada que s’ha produït en determinades condicions en el moment de la sedimentació, o bé les fractures que s’originen quan se solidifica un cos magmàtic Hom anomena estructures secundàries aquelles que es produeixen en les roques, una vegada formades, en deformar-se,…
sòl
© Fototeca.cat
Geologia
Capa externa de l’escorça terrestre, originada per l’alteració de les roques sota la influència dels agents atmosfèrics i dels éssers vius.
És un cos natural complex i dinàmic en el temps i en l’espai, que sorgeix de la interacció de la biosfera, l’atmosfera i la hidrosfera amb la litosfera L’àmbit ocupat pel sòl és anomenat pedosfera El sòl no és estàtic, ans evoluciona amb el temps, i, bé que no és un ens viu, es forma gràcies a la vida i alhora n'és suport Les plantes troben en el sòl l’aliment, la ciència que estudia el sòl és la pedologia, i la unitat bàsica de descripció dels sòls és el perfil , successió d’horitzons que es fan visibles en practicar un tall vertical en el terreny fins a uns dos metres de profunditat, des…