Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
carbonàtic | carbonàtica
saprolita
Geologia
Roca impregnada de matèria orgànica, rica en argila, de colors foscs.
cuirassa
Geologia
Capa dura que es presenta en la superfície d’alguns sòls de països tropicals.
Molt sovint és rica en hidròxids i òxids de ferro cuirassa laterítica
fèrtil
Geologia
Agronomia
Dit d’un sòl molt productiu.
Perquè un sòl sigui fèrtil cal que tingui una composició granulomètrica equilibrada, un bon complex argillohumífer, una alta capacitat de bescanvi catiònic, humitat suficient, microflora rica i elements minerals abundants i no tòxics
podzolització
Geologia
Procés de formació d’un podzol.
Consisteix bàsicament en l’alteració química de les argiles per acció d’un humus cru molt àcid La podzolització és afavorida pel clima fred i plujós, per una vegetació de bruguera o de coníferes, per una roca mare rica en quars, pobra en materials alterables i sense calcària, i per una situació topogràfica plana
carbonatat | carabonatada
Geologia
Dit de la roca que ha esdevingut rica en carbonats per un procés posterior a la seva formació.
xerorendzina
Geologia
Rendzina formada en regions àrides, molt rica en calcària, de color gris cendrós i d’estructura solta i pulverulenta.
font
Geologia
Indret on l’aigua subterrània brolla o surt a la superfície de la terra.
Les fonts s’originen quan el mantell impermeable aflora i deixa pas a l’aigua del mantell freàtic sobreposat Les fonts són considerades un factor molt favorable al poblament, car sovint, en els nivells d’aflorament, s’estableixen les edificacions humanes i els nuclis de població Des del punt de vista geobotànic, hom pot observar també, en aquests nivells, una gran abundància d’espècies higròfiles Hi ha diferents menes de fonts les fonts termals es caracteritzen per l’elevada temperatura de l’aigua les fonts minerals , o medicinals, duen una aigua rica en substàncies minerals, com…
terra de castanyer
Geologia
Nom donat en jardineria a terra àcida, rica en humus, no calcària, resultant de la descomposició de fusta i restes vegetals.
Arqueà
Geologia
Unitat cronoestratigràfica més antiga del Precambrià, amb categoria d’eó, que jau sota l’eó Proterozoic.
El seu límit superior és pres convencionalment a 2500 milions d’anys i l’inferior correspon a l’edat de la roca més antiga datada radiocronològicament, és a dir uns 4000 milions d’anys L’Arqueà sembla haver estat temps d’una activitat plutònica i volcànica desmesuradament universal les roques d’aquesta edat tendeixen a ésser geoquímicament primitives i les unitats sedimentàries són predominantment vulcanogèniques, tot i que s’hi han enregistrat roques carbonàtiques, terrígenes i, fins i tot, evaporites Biològicament, apareixen a l’Arqueà els primers bacteris 3200 milions d’anys, que formaren…