Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
aflorament
Aflorament del substrat rocós C
© Fototeca.cat
Geologia
Part d’una formació geològica (roca, fòssil o mineral) que apareix a la superfície de la terra per l’efecte de l’erosió o dels fenòmens tectònics i que és directament accessible a l’observació, a l’arrencada, a l’explotació, etc.
encavalcament
Encavalcament
© Fototeca.cat
Geologia
Falla que dona lloc a l’escurçament d’un nivell rocós i situa roques més antigues per sobre de roques més modernes.
El cos rocós desplaçat per un encavalcament és anomenat làmina encavalcant o mantell de corriment de dimensions majors Respecte a cadascun dels encavalcaments, la unitat rocosa que hi ha a sobre és anomenada bloc superior de l’encavalcament i la que hi ha a sota, bloc inferior , tot utilitzant la mateixa terminologia emprada per a les falles En la formació de certes cadenes muntanyoses les Rocalloses, els Alps, els Pirineus, etc l’escurçament es realitza en gran part mitjançant encavalcaments cinturó d’encavalcaments aquests separen grans mantells de corriment que, en apilar-se…
mantell de corriment
Mantell de corriment
© Fototeca.cat
Geologia
Cos rocós desplaçat al llarg d’un encavalcament
.
Fou als Alps on, a partir del 1880, hom abandonà les teories autoctonistes i començà a interpretar com a allòctones les grans unitats geològiques, desplaçades distàncies considerables des del seu lloc de deposició El desplaçament implicava encavalcaments i plecs tombats o ajaguts a gran escala hom denominà nappe , terme de significat lleugerament diferent a mantell de corriment, aquestes grans unitats En un mantell de corriment hi ha una làmina de roques poc deformades, en sentit normal, transportada al llarg d’un pla d’encavalcament Als Alps, les nappes són grans plecs tombats o…
ventifacte
Geologia
Bloc rocós o còdol esculpit per l’acció del vent.
Els ventifactes presenten cares planes, anomenades facetes, llaurades per l’abrasió eòlica L’agent causant de l’abrasió sol ser la sorra transportada pel vent, fet pel qual els ventifactes són comuns en zones de deserts sorrencs
escata
Geologia
En tectònica, cos rocós que, en forma de làmina o tascó prim, es troba desplaçat i encaixat entre dues superfícies d’encavalcament.
falla
Representació d’una falla
© Fototeca.cat
Geologia
Discontinuïtat o fractura entre dos blocs de roca que s’han desplaçat l’un respecte a l’altre segons una direcció paral·lela a la discontinuïtat o fractura.
En una falla es distingeixen els elements següents el pla de falla , parallelament al qual s’efectua el desplaçament, i la línia de falla o traç del pla de falla sobre la superfície topogràfica En una falla on el pla de falla no sigui vertical, el cos rocós desplaçat cap amunt relativament és anomenat bloc superior , mentre que l’altre és anomenat bloc inferior El vector desplaçament, situat sobre el pla de falla, de dos punts, situats l’un en el bloc superior i l’altre en el bloc inferior, que originàriament eren solidaris, és anomenat salt real Les components del salt real…
desglaciació
Geologia
Descobriment del substrat rocós d’un territori molt gran per efecte de la retracció de les glaceres, de llur fusió, a causa d’un escalfament climàtic.
Geologia 2012
Geologia
La influència dels meteorits i cometes al planeta Terra L'any 2012 es va fer públic el resultat d'un estudi per descobrir les restes de l'impacte d'un cometa o asteroide massiu succeït fa 3000 milions d'anys i que provocà un cràter de 100 km de diàmetre a prop de la zona de Maniitsoq, a Grenlàndia occidental Fins ara l'impacte que era considerat el més antic de la Terra, correspon a un cràter situat a Sud-àfrica i la seva formació datava de fa 2000 milions d'anys L'equip format pel Servei de Prospecció Geològica de Dinamarca i Grenlàndia, la Universitat de Cardiff, l'Institut de Ciència…
geologia estructural
Geologia
Branca de la geologia que s’ocupa de l’estudi de les estructures que es produeixen en les roques de l’escorça terrestre per un procés de deformació natural.
Per estructura s’entén l’arranjament geomètric o disposició que presenten certs plans, línies, superfícies o cossos que hom pot trobar en una massa rocosa Solen existir diversos tipus d’estructures originades en el mateix moment de formació de la roca, les quals reben el nom d’estructures primàries, com ara l’estratificació encreuada que s’ha produït en determinades condicions en el moment de la sedimentació, o bé les fractures que s’originen quan se solidifica un cos magmàtic Hom anomena estructures secundàries aquelles que es produeixen en les roques, una vegada formades, en deformar-se,…