Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
vorticitat
Geologia
Velocitat angular de rotació dels eixos principals de la deformació respecte d’un sistema de coordenades extern.
És una mesura de la rotació de la deformació progressiva Una deformació irrotacional per exemple, la cisalla pura té vorticitat zero
cisalla pura
Geologia
Estat de deformació biaxial o triaxial caracteritzat per manca de rotació dels eixos principals de la deformació, tant respecte del material com respecte d’un sistema de coordenades extern.
En dues dimensions, la cisalla pura pot visualitzar-se com la deformació que transforma un quadrat en un rectangle La cisalla pura progressiva és una deformació coaxial, donat que no hi ha rotació entre els eixos de cada increment de deformació i els eixos de la deformació total acumulada
catàclasi
Geologia
Tipus de deformació fràgil de roques que consisteix en la fracturació a escala del gra mineral.
La catàclasi pot ésser reconeguda per evidències de lliscament, rotació i barreja mecànica dels grans o partícules rígides amb poca deformació interna Es dóna en condicions de baixes pressions i temperatures pròpies de la part superior de l’escorça terrestre, sovint associada a falles
sondatge
Geologia
Sistema d’exploració vertical del subsol mitjançant la perforació mecànica, per tal de determinar-ne les propietats.
S’anomena sondatge mecànic amb recuperació de testimoni continu quan extreu, per un sistema de rotació o de percussió, una mostra del terreny de forma contínua, de tal manera que n’obté un testimoni físic En canvi, el sondatge amb destrossa o rotopercussió o helicoidal és aquell que obté una mostra alterada i destruïda del terreny del subsol
deriva dels continents

Representació esquemàtica de la formació dels continents segons la teoria de la deriva dels continents
© Fototeca.cat
Geologia
Teoria basada en la idea que les masses continentals suren en un substrat plàstic i experimenten un moviment de translació.
Formulada el 1912 per Alfred Wegener per explicar els moviments orogènics, es basa en l’observació d’una certa coincidència en la línia de costes d’Àfrica i d’Amèrica Aquesta idea elemental fou perfeccionada per Du Toit, que la volgué fonamentar amb dades estratigràfiques L’energia sortia del mateix moviment de rotació de la Terra la inèrcia deixava endarrerits els blocs de sial respecte al sima a partir del Carbonífer Hom pressuposa, doncs, l’existència d’un sol continent en els temps arcaics, la Pangea En suport d’aquesta teoria hom ha adduït també arguments biològics, basats…
Alfred Lothar Wegener
Alfred Lothar Wegener
© Fototeca.cat
Meteorologia
Geologia
Geofísic i meteoròleg alemany.
S'interessà pels estudis de meteorologia i més tard també pels de geologia i geofísica Professor de meteorologia a la Universitat de Graz, féu diverses expedicions d’estudi a Grenlàndia Fou el creador de la teoria de la deriva dels continents , que suposa l’existència d’una antiga massa continental única, fragmentada posteriorment en una sèrie de blocs Aquests, en realitat trossos de sial, es desplaçaren sobre el magma viscós per efecte de la rotació terrestre a la manera d’enormes rais, i foren la causa essencial efectes de proa i popa de la formació de les serralades Escriví,…
Geologia 2019
Geologia
Gran Adria, el continent sota Europa Investigadors del Departament de Tectònica global i Paleogeografia de la Universitat d’Utrecht van publicar un estudi a la revista Gondwana Research que explica la descoberta d’un continent, anomenat Gran Adria, que s’amaga sota Europa Per a contextualitzar aquesta recerca, cal saber que fa centenars de milers d’any tota la terra emergida estava unida en un supercontinent, la Pangea, que es va anar fragmentant fins a la configuració actual dels continents Un estudi recent demostra que, en aquest procés, un vuitè continent va lliscar per sota del que avui…
conservació del sòls
Geologia
Conjunt de tècniques per a defensar els sòls de l’erosió, especialment l’antròpica.
L’alteració de l’equilibri natural de formació i destrucció dels sòls es deu fonamentalment a l’acció de l’home en treballar la terra, eliminar la vegetació, rompre amb l’arada la superfície del terreny i remoure-la periòdicament, afeblint així les barreres naturals que s’oposen a l’acció dels agents erosius L’eficàcia de l’erosió depèn dels factors geomorfològics, així com el conjunt de factors socials i econòmics que afecten la producció agrària excés de població, minifundisme, falta de capitalització, distribució i selecció inadequades dels conreus, que poden dur a una…
geomagnetisme

Mapa del camp magnètic terrestre. La intensitat del color representa el flux del camp magnètic que entra (blau) a la superfície o en surt (vermell i groc). A l’esquerra, flux magnètic exterior i interior al nucli
© Fototeca.cat
Geologia
Estudi dels fenòmens relatius a les propietats magnètiques de la Terra ( camp magnètic terrestre
).
El geomagnetisme és conegut des de temps ancestrals, però no fou fins al s XIX, amb Gauss, que hom el plantejà d’una manera científica A partir d’aleshores hom té coneixença que la Terra es comporta com una gran dinamo i que la seva part més interna, de natura metàllica, s’ha transformat en un gran imant per inducció dels corrents elèctrics existents en les zones perifèriques A la Terra es desenvolupen dos camps magnètics diferents un camp intern permanent, que comprèn el 92% del moment magnètic terrestre, i un camp extern, denominat magnetosfera , que és molt variable i només comprèn el 8%…
Permià
Geologia
Darrer període o sistema del Paleozoic o era primària, situat per sobre del Carbonífer.
Comprèn els temps entre -286 i -248 milions d’anys A la plataforma russa, el Permià inferior és compost dels estatges asselià , sakmarià, artinskià i kungurià , i el Permià superior ho és dels estatges ufimià, kazanià i tatarià Els autors francesos l’han dividit en Autunià, Saxonià i Turingià Murchison el 1845 el definí als Urals i li donà nom derivant-lo de la ciutat de Perm’ Marca un dels canvis més importants de la història geològica, el pas de l’era primària a la secundària S'hi esdevingué una extraordinària crisi biològica, en la qual s’extingiren gairebé la meitat de les famílies d’…