Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
paraconformitat
Geologia
Tipus de disconformitat en la qual la superfície de separació de les dues sèries estratigràfiques concordants o paral·leles no és aixaragallada per una erosió antiga, sinó que s’hi manifesta solament per una superfície de discontinuïtat que es pot confondre amb les altres superfícies d’estratificació.
Una paraconformitat representa, doncs, una ruptura i hiat dins el registre estratigràfic i un lapse més o menys llarg d’absència de sedimentació
llei de Walther
Geologia
Principi estratigràfic segons el qual, dins d’un cicle sedimentari, una successió de fàcies que es troba lateralment apareix també en vertical.
Aquest fet s’acompleix sempre que no hi hagi cap ruptura sedimentària major entre les fàcies considerades La llei de Walther és útil en la interpretació sedimentològica de les seqüències d’estrats produïdes per ambients sedimentaris progradants o retrogradants, com per exemple els deltes
rexistàsia
Geologia
Fase activa de l’erosió sobre un terreny desproveït de cobertura vegetal.
Les raons que faciliten aquesta activitat erosiva, i ensems l’evacuació dels sòls i residus acumulats anteriorment, poden ésser d’origen climàtic, tectònic o antròpic En realitat representa la ruptura d’un equilibri anterior —la biostàsia — en què el mantell vegetal permetia l’alteració i acumulació in situ dels materials i tenia, en certa manera, una funció protectora
aa
Geologia
Tipus de corrent de lava (bàsica), de superfície molt irregular, coberta de masses soltes, clivellades i anguloses que poden mesurar d’alguns decímetres a alguns metres.
Per l’estructura, és un tipus intermedi entre el pahoehoe i la lava de blocs L’estructura de l' aa és originada per la formació i ulterior ruptura d’una crosta solidificada, sota la qual la lava continua fluint, tot arrugant-la La permeabilitat de la massa rocosa i la lenta meteorització fan dels aas claps de terreny àrid i estèril malpaís
deformació
Geologia
Canvi de forma d’un objecte geològic.
La deformació permanent observada deformació finita que és experimentada per una roca depèn de les seves propietats i dels esforços que ha sofert La deformació és discontínua quan es creen plans de ruptura i lliscament és contínua en el cas contrari La deformació contínua és homogènia si les línies rectes continuen rectes i les paralleles, paralleles en cas contrari, és inhomogènia Una deformació és caracteritzada per un ellipsoide, definit per tres eixos el de màxim allargament, el de mínim, i l’intermedi i per la seva orientació
precontinent
Geologia
Terme que designa, segons els autors francesos, la part submergida de l’escorça continental que es prolonga més enllà de la línia de costa.
Correspon als sectors dels fons marins que clàssicament han estat denominats plataforma continental i talús continental És també anomenat marge continental Hom hi distingeix correntment tres dominis la plataforma continental , plana, recoberta de sediments de fàcies nerítica, que s’estén de la costa fins a la línia de ruptura de pendent del talús, o en tot cas fins a la isòbata de -200 m el talús continental , per sota dels -200 m, força inclinat i solcat pels canyons submarins i, finalment, la vora continental , de pendent molt més suau que el talús, damunt la qual es…
Paleocè
Geologia
Primera època (o sèrie) del Terciari inferior (o Paleogen), situada damunt del Cretaci i sota l’Eocè.
La manca de sediments marins d’aquesta època és pràcticament total en les àrees mediterrànies, i per això el terme Paleocè ha estat escàs o erròniament emprat La seva durada pot ésser estimada en uns 10 milions d’anys 65 000 000-55 000 000 Hom l’acostuma a dividir en dos estatges el Danià i el Tanetià És la primera sèrie del Terciari i representa una ruptura neta, sobretot faunística, amb els temps cretacis que la precedeixen Apareixen grups importants de foraminífers i comencen a trobar-se mamífers en abundància, com els multituberculats, els marsupials, els primers ungulats del grup dels…
fractura
Geologia
Ruptura d’una massa rocallosa en ésser ultrapassat el límit de plasticitat produïda per un esforç tectònic i sense cap desplaçament longitudinal de les dues masses originades.
Quan la fractura va acompanyada d’una força de compressió, es produeix una trituració d’una zona de metamorfisme anomenada de milonitització per contra, la fractura es manté oberta quan la força és de disjunció
escala sismològica de magnitud de moment
Geologia
Escala logarítmica que s’utilitza per a mesurar i comparar la magnitud dels terratrèmols i que es basa en la mesura de l’energia total que és alliberada en un sisme.
L’escala de magnitud de moment fou proposada el 1979 per Thomas C Hanks i Hiroo Kanamori com a successora de l’escala sismològica de Richter, perquè és més exacte a l’hora de mesurar grans sismes i no resta limitada per valors alts, com sí que passa amb la de Richter En aquesta escala logarítmica, cada unitat de magnitud correspon a un increment d’arrel quadrada de 1000, o bé, aproximadament, a 32 vegades l’energia alliberada És a dir que, un sisme de magnitud 8 és 32 vegades més gran que un de magnitud 7 1000 vegades més gran que un de magnitud 6 32000 vegades més gran que un de magnitud 5,…