Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
falla de transformació
Geologia
Falla de desplaçament horitzontal que constitueix el límit on una placa litosfèrica passa pel costat d’una altra sense formació ni destrucció de litosfera.
Les falles de transformació són vores passives de placa i posen en relació dos segments de dorsal oceànica, dos segments de fossa oceànica o bé una fossa i una dorsal, segons la tectònica de plaques
replà
Geologia
Segment d’una falla en què aquesta es disposa paral·lela als plans d’estratificació o qualsevol altre marcador planar d’una massa rocosa.
Un replà pot ser-ho respecte del bloc superior de la superfície de falla, respecte de l’inferior, o respecte de tots dos alhora Generalment, els replans es locallitzen en formacions geològiques poc resistents a la deformació, on és més fàcil el lliscament Una mateixa superfície de falla pot presentar diversos replans a diferents nivells estratigràfics, connectats per segments oblics als estrats anomenats rampes
triangulació
Geologia
Conjunt d’operacions geodèsiques destinades a fixar la posició d’un cert nombre de punts, mitjançant la determinació d’una sèrie de triangles que tenen per vèrtexs els dits punts.
Aquest mètode, inventat per Tycho Brahe cap a la fi del s XVI, fou aplicat a la pràctica per Snellius al principi del segle següent El fonament teòric d’aquest procediment és el teorema del sinus, segons el qual, si en un triangle ABC hom coneix el costat AB i els angles en els vèrtexs A i B, poden ésser calculats els altres costats per mitjà de la fórmula Hom parteix d’un costat AB conegut, anomenat base , i calcula els altres dos costats per mitjà de la fórmula anterior Aquests nous segments serveixen de base per a uns altres dos triangles, dels quals poden ésser calculats els…
geodèsica
Geodèsica de l’esfera entre els punts A i B
© Fototeca.cat
Geologia
Matemàtiques
Entre dos punts d’una superfície, corba de longitud mínima que està continguda en la superfície; en el pla, les geodèsiques són segments rectilinis; en una esfera, són arcs de cercle màxim; en un cilindre, són hèlixs.