Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Clarence Dutton
Geologia
Geòleg nord-americà.
Estudià a Yale i fou membre del servei geològic dels EUA És conegut per les seves teories sobre la isostàsia i el vulcanisme
Roderick Impey Murchison
Geologia
Geòleg escocès, conegut sobretot pel fet d’haver establert la subdivisió del Silurià.
Féu recerques geològiques, ultra a les illes Britàniques, a la regió volcànica de l’Alvèrnia, regió alpina, vall del Rin i Rússia President de la Geological Society i director del servei geològic de la Gran Bretanya, escriví The Silurian System 1839 i The Geology of Russia in Europe and the Ural Mountains 1845
Marcel-Alexandre Bertrand
Geologia
Geòleg francès.
Introduí la idea que les serralades, en particular els Alps, es formaren per plegament de l’escorça terrestre Proposà que les muntanyes d’Europa s’havien generat per successius episodis de plegament, tals com el Caledonià, l’Hercinià i l’Alpí Treballà per al Servei Geològic de França, i el 1886 esdevingué professor de l’École Nationale Supérieure des Mines de Paris Fou elegit membre de l’Académie des Sciences el 1896
Josep Colominas i Roca
Geologia
Història
Arqueòleg i geòleg.
Deixeble de Norbert Font i Sagués i Pere Bosch i Gimpera, fou un dels creadors de l’Escola Catalana d’Arqueologia Membre del servei d’investigacions arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, excavà les coves eneolítiques d’Os de Balaguer, Tartareu, Tragó de Noguera i Montserrat, la necròpoli hallstàttica de can Misser, de Terrassa, i els poblats ibèrics del Mor, Fogonussa i Sidamon, com també Olèrdola i la necròpoli paleocristiana de Tarragona féu nombrosos treballs a Calaceit i al seu voltant al Maestrat explorà el barranc de la Valltorta i les seves pintures rupestres, i…
Josep Trilla i Arrufat
Geologia
Geòleg.
Llicenciat i doctor en ciències geologia per la Universitat de Barcelona, amplià els seus estudis a França Es féu càrrec de l’assignatura d’hidrogeologia quan aquesta fou introduïda en la llicenciatura de geologia de la Universitat de Barcelona Posteriorment fou cridat per la Universitat Autònoma, en el temps de la seva institució, per organitzar-hi la geologia aplicada Ha estat vicedegà i vicerector d’investigació d’aquesta universitat, on creà el primer centre de l’Estat espanyol per a la detecció del triti en treballs d’hidrogeologia, el qual esdevingué més tard el Servei de…
Marià Faura i Sans
Geologia
Paleontologia
Paleontòleg i geòleg.
Sacerdot 1908 Deixeble de Font i Sagué, els estudis del qual popularitzà i renovà, i també d’Almera i de Bofill i Poch Estudià els crustacis, els graptòlits i els molluscs, especialment els paleozoics Síntesis estratigráfica de los terrenos primarios de Cataluña con una descripción de los yacimientos fosilíferos principales, 1912 Fou professor al Seminari Conciliar, a la Universitat mineralogia, botànica i cristallografia i a l’Escola Superior d’Agricultura, de Barcelona Féu estudis d’hidrogeologia al Pirineu central i investigà les formacions petrolíferes de Sant Joan de les Abadesses i de…
Marcel Chevalier
Geologia
Geòleg francès.
Es doctorà en ciències a la Soborna i fou pensionat per a estudiar la fisiografia d’Andorra En esclatar la Primera Guerra Mundial s’exilià a Catalunya, on entrà en contacte amb els geògrafs del país, especialment amb Pau Vila i amb Jaume Marcet Després d’una primera etapa d’investigació, durant la qual estudià Andorra, l’Urgellet, la Cerdanya i la regió volcànica d’Olot, es dedicà a treballs generals de caire divulgador És autor del mapa topogràfic d’Andorra 1925 i collaborador del Servei Geogràfic de Catalunya 1921 i del mapa geològic de Catalunya 1926 Residí a Sant Boi i donà…
Antoni Correig i Blanchar
© Dpt. d’Astronomia i Meteorologia. Universitat de Barcelona
Geologia
Físic i sismòleg.
Doctor en física per la Universitat de Barcelona i màster en Geofísica per la Universitat de Saint Louis EUA, el 1981 impulsà la creació del Servei de Sismologia de Catalunya i installà una xarxa local de tres estacions sismològiques de banda ampla pioneres a l'Estat espanyol Treballà en la determinació de paràmetres focals dels terratrèmols i en la dispersió d’ones internes, i posteriorment en les característiques del soroll sísmic i en les bases físiques de la sismogènesi Catedràtic de física teòrica de la Universitat de Barcelona, el 1982 fundà el Laboratori d’Estudis…
Eduard Fontserè i Riba
© Fototeca.cat
Meteorologia
Geologia
Meteoròleg i sismòleg.
Nebot de Josep Fontserè i Mestre , es llicencià en ciències fisicomatemàtiques el 1891 i es doctorà el 1894 Organitzà el Servei Horari que fixava l’hora oficial de la ciutat de Barcelona a partir del 1891 i en fou el cap durant seixanta-set anys aquesta hora oficial inicialment es determinava mitjançant la posició dels estels des de la cúpula de l’Acadèmia de Ciències Publicà diversos treballs sobre astronomia al butlletí de la Société Astronomique de France i a les memòries de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona El 1894 presentà un projecte d’observatori astronòmic al cim…
Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
© Fototeca.cat
Entitats culturals i cíviques
Matemàtiques
Astronomia
Física
Química
Geologia
Biologia
Tecnologia
Institució fundada l’any 1764 amb el nom de Conferència Fisicomatemàtica Experimental amb Francesc Subiràs com a president i Josep Anton Desvalls, marquès de Llupià, com a secretari, limitada inicialment a 16 membres.
Celebrà les primeres reunions a la rebotiga d’una farmàcia i més tard a unes golfes del carrer de la Boqueria, on fou installat un gabinet de màquines d’experimentació El desembre del 1765 es reorganitzà amb el nom de Reial Conferència Física , amb uns nous estatuts pels quals fou designat president el capità general de Catalunya, i amplià el seu abast al conreu de “totes les ciències naturals i l’avenç de les arts útils”, amb nou seccions àlgebra i geometria estàtica i hidroestàtica electricitat magnetisme i òptica pneumàtica i acústica història natural botànica química agricultura El 1770…