Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
sifó

Sortida del sifó de la Fònt de Vauclusa
Pommiebastards (CC BY-SA 2.0)
Geologia
Cavitat natural, totalment inundada d’aigua, típica dels carsts situats a la zona saturada.
Pot tractar-se d’un pou que baixa i després remunta en forma de V, com és el cas de la Fònt de Vauclusa font vauclusiana , o bé de galeries més o menys subhoritzontals, o bé d’una combinació dels dos tipus Aquestes cavitats són explorades pels espeleòlegs subaquàtics Als Països Catalans, el primer grup que s’hi dedicà fou l’ERE del Centre Excursionista de Catalunya, cap als anys cinquanta, i en foren els principals impulsors Subies i Godoy, que moriren a la fou de Bor
erupció
Geologia
Dejecció de lava i d’elements piroclàstics a través de la xemeneia d’un volcà.
Les erupcions varien molt de caràcter en funció de la mena de lava i de la quantitat i pressió dels gasos Els principals tipus d’erupcions són el hawaià, en el qual la lava és molt fluida, i els gasos s’escapen lliurement el strombolià, en el qual els gasos es desprenen amb explosions rítmiques i la viscositat de la lava és més gran el vulcanià, on la lava, més viscosa, sovint forma crostes i tapa la sortida dels gasos, els quals rebenten aquesta coberta amb violència el vesuvià, on la lava viscosa expulsada amb violència forma una gran quantitat de núvols que precipitaran pluges…
mètode de Muskingum
Física
Geologia
Mètode hidrològic aproximat de càlcul de la propagació de l’ona d’avinguda.
Es basa en l’equació de continuïtat per a una secció i una equació d’emmagatzematge que expressa la dependència lineal del volum d’aigua en la secció analitzada amb relació als cabals ponderats d’entrada i sortida en la mateixa secció
corrent de convecció
Geologia
Designació genèrica dels corrents circulars convergents que s’originen a les capes profundes de la Terra a causa dels gradients de temperatura.
Aquests corrents podrien ésser l’origen de la deriva dels continents Les línies de convergència cap a les superfície serien les responsables de la separació de dues plaques, amb sortida a l’exterior de material profund, com el que s’esdevé a les dorsals oceàniques
volcà

Secció i tipus de volcà
© Fototeca.cat
Geologia
Cos geològic de forma generalment cònica, format per l’acumulació de material igni procedent de la consolidació d’un magma que fa erupció a través d’un punt o una fissura de l’escorça de la Terra.
El conducte pel qual accedeix el magma és denominat xemeneia , i en general sobre aquesta se sol formar una depressió en forma de con invertit, que és el cràter A vegades aquesta depressió pot adquirir grans proporcions i adoptar forma de cubeta, i aleshores és anomenada caldera , que pot ésser originada per explosió o per enfonsament o collapse de la part superior d’un con volcànic La forma del volcà és condicionada per diversos factors en primer lloc, pel caràcter central o fissural del vulcanisme, segons que el magma accedeixi al llarg d’una fractura o per un punt determinat en el primer…
desguàs

Desguàs d’aigua en un riu
© Anadesousa | Dreamstime.com
Geologia
Lloc per on té sortida l’aigua d’un curs fluvial, d’un llac o d’un conducte subterrani.
vulcanisme
Aspecte de la regió volcànica d’Olot (vulcanisme)
© Fototeca.cat
Geologia
Fenomen geològic consistent en l’erupció de material rocallós fos (magma) a la superfície de la Terra.
El conjunt de processos sobre la generació, el moviment i la consolidació del magma és denominat activitat ígnia , i hom reserva el terme vulcanisme per als casos en què el magma té accés directe a la superfície, mentre que hom parla de plutonisme quan la consolidació té lloc en profunditat La sortida del material fos es tradueix en la formació de corrents de lava, que constitueixen les colades, mentre que la fuita dels gasos que acompanyen l’erupció se sol manifestar amb explosions, esporàdiques però violentes, que provoquen la projecció de material fragmentari sòlid piroclàstic L’acumulació…