Resultats de la cerca

Hi ha, doncs, litozones, biozones, cronozones, zones minerals, zones metamòrfiques, zones d’inversió magnètica, etc El terme zona és, sobretot, usat per a significar cronozona , que és la unitat cronoestratigràfica més petita basada en l’anàlisi paleontològica, és a dir, en la biozona Un agrupament de cronozones constitueix l'estatge

El sediment estival és un llim o sorra fina de color clara, moguda per la fusió de la gelera el terme hivernal és un lloc orgànic argilenc, fosc, pòsit d’unes aigües encalmades La gruixària de cada parella o ritme és millimètrica, sense que sobrepassi gaire un centímetre De Geer, admetent que aquesta gruixària depenia de les circumstàncies climàtiques anuals, pensà que fent una anàlisi de les varves segons el criteri de les gruixàries hom podia establir una cronologia absoluta fent la correlació entre diverses conques glaciolacustres Així, establí una cronologia absoluta vàlida…

Definit per RI Murchinson 1845 a les sèries fossilíferes de l’illa de Gothland Suècia, el qual amb l'Ordovicià formaven el Silurià

Rep el seu nom d’Arnold Bouma, que la descriví i interpretà per primer cop el 1962, i des d’aleshores ençà és utilitzada de manera generalitzada en l’estudi de fàcies flysch o turbidites Una seqüència de Bouma mostra una granuloclassificació decreixent cap al sostre, generalment passant de sorra més o menys grollera a argila, i el seu gruix és de l’ordre dels centímetres o els decímetres De base a sostre, la seqüència de Bouma completa comprèn un terme inferior de sorres grolleres amb granuloclassificació, un terme de laminació parallela inferior, un terme…

És equivalent a Silesià