Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
línia agònica
Geologia
Línia que uneix els punts que no tenen declinació magnètica.
Les línies agòniques passen pels punts on coincideix un meridià geogràfic amb el respectiu meridià magnètic Són línies imaginàries i variables
geobarometria
Geologia
Determinació de la pressió a la qual una roca metamòrfica cristal·litzà en funció de les associacions minerals en suposat equilibri termodinàmic.
Es complementa amb la distribució dels elements químics en proporcions variables en els minerals Pot basar-se també en l’estudi d’inclusions fluides dins dels cristalls
crioconita
Geologia
Substància negra, formada de partícules orgàniques i inorgàniques arrossegades pel vent, que es dóna dipositada sobre el glaç de geleres i banquises.
El seu color fosc absorbeix més radiacions que la resta de la gelera, la qual cosa fa fondre el gel i hi produeix forats circulars de mida i profunditat molt variables
geòtop
Geologia
Espai que conté elements geològics (roques, estructures, formes d’erosió) d’especial interès per a reconèixer, estudiar i interpretar l’evolució de la història de la Terra i els processos que l’han modelada.
Els geòtops poden tenir dimensions variables i es poden localitzar tant en espais naturals per exemple, en una cinglera com en espais alterats per l’home per exemple, en un talús de carretera
bomba volcànica
bomba volcànica
© Fototeca.cat
Geologia
Fragment de lava expel·lit durant una erupció volcànica i que en el curs d’una trajectòria aèria adquireix un moviment de rotació que li proporciona una forma arrodonida.
Si la lava és fluida, la bomba pren una forma de fus, amb un o dos apèndixs retorçats si la lava és viscosa, la bomba presenta una forma més irregular, amb la superfície de ‘crosta de pa’ l’interior de la bomba es dilata quan encara és fluid, clivellant l’escorça Les dimensions de les bombes són molt variables, des de menys d’un centímetre cúbic per exemple, les gotetes de la lava acabades en fils de vidre volvànics, o ‘llàgrimes de lava’ fins a uns quants metres cúbics
deu
Geologia
Aflorament d’aigua a la superfície terrestre originada en produir-se la intersecció d’una capa aqüífera amb aquesta superfície, la qual cosa s’esdevé generalment als vessants de les valls i els barrancs i en els flancs dels plecs.
Com a principals causes geològiques intervenen la disposició dels estrats permeables i impermeables, la tectònica local i la porositat de les diferents capes, bé que hi ha també causes fisiogràfiques i climàtiques, com l’extensió de les conques hidrogràfiques, la vegetació i el percentatge d’infiltració i la quantitat d’aigua de pluja recollida Segons llur cabal, les deus són constants, variables, intermitents i fins i tot efímeres La composició química de l’aigua és en funció de la natura de les roques que travessa, i la temperatura és funció de la profunditat de la capa…
criteri de Coulomb
Geologia
Expressió empírica que relaciona l’esforç normal amb l’esforç de cisallament en el moment de formació d’una fractura.
El criteri de Coulomb estableix una relació lineal entre ambdues variables que s’expressa mitjançant l’equació τ = c + μσ n , on τ és l’esforç de cisallament, σ n és l’esforç normal, i c i μ són dues constants, respectivament, la cohesió i el coeficient de fricció interna del material Aquesta equació es representa en l’espai de Mohr per una recta envolvent de Mohr , que separa els camps d’esforç estables dels inestables La fractura es produeix quan l’estat d’esforç és tal que el cercle de Mohr corresponent és tangent de l’envolvent Aleshores, les coordenades del punt de…
carbó de coc
Geologia
Tecnologia
Química
Residu de la destil·lació seca dels carbons bituminosos, o d’altres combustibles, com el petroli, en el procés anomenat coquització
.
És un material coherent, d’estructura cellular, de color fosc que va del negre pur al gris argentós, i de mides, porositat i duresa variables La seva densitat real oscilla entre 1,85 i 1,90, però la seva porositat fa que tingui una densitat aparent inferior a la del carbó de pedra El poder calorífic pot arribar fins a 35 600 kJ/kg La composició varia segons el material de partida i sobretot segons la temperatura de destillació És emprat principalment com a combustible d’alt forn, com a reductor en altres processos metallúrgics i com a combustible domèstic El coc metallúrgic ha de…
oceanografia
Geografia
Geologia
Ciència que estudia els oceans i els mars.
Servint-se de la física, la geologia, la biologia, la química i les matemàtiques, darrerament ha evolucionat espectacularment gràcies als nous mitjans tècnics d’exploració de les profunditats, sobretot d’ençà de la utilització de la sonda acústica 1918 i dels instruments de mesurament i materials precisos ecosondes, fotografia submarina, reflexió sísmica, escafandres, etc dels vaixells oceanogràfics 1940 i dels batiscafs batiscaf, que permeten una exploració racional de les mars En aquest sentit, l’oceanografia s’obre a noves dimensions, fonamentals per al futur de la humanitat Potencialment…
Terra

La Terra
© Fototeca.cat-Corel
Astronomia
Geologia
El tercer dels planetes del sistema solar, atenent la seva proximitat al Sol.
L’excentricitat de la seva òrbita val 0,017, i el seu semieix major té una longitud de 149,6 milions de quilòmetres aquesta distància, per definició, rep el nom d’ unitat astronòmica UA La velocitat orbital mitjana de la Terra és de 29,8 km/s El seu període de translació al voltant del Sol és de 1,00039 anys tròpics, o sia 365,26 dies La Terra gira entorn d’ella mateixa en sentit directe, és a dir, de l’W cap a l’E, i el seu període de revolució sidèria és de 23 h 56 min, mesurat en temps solar Aquest període rep el nom de dia , i és una de les unitats de temps que hom empra en la pràctica L’…