Resultats de la cerca

Aquesta construcció serveix per a determinar la posició geodèsica de qualsevol punt de l’esmentada superfície Els punts que determinen els vèrtexs d’una xarxa geodèsica reben el nom de vèrtexs geodèsics de primer ordre , i han d’ésser determinats amb un error màxim d’1,26’, per la qual cosa calen com a mínim 48 mesures útils Els altres punts de la superfície, la posició dels quals és calculada a partir dels vèrtexs de primer ordre, reben el nom de vèrtexs de segon ordre, tercer ordre i quart ordre , segons la precisió de les mesures vèrtex geodèsic

Rep també el nom de xarxa hidrogràfica

Quan el corrent principal d’aquesta xarxa en forma, amb els afluents, una de ramificada, hom en denomina dendrític el drenatge, i quan el corrent principal subsegüent rep perpendicularment els afluents, conseqüents, drenatge rectangular

Les aigües superficials desguassen als sectors més deprimits i constitueixen llacs i aiguamolls d’extensió variant L’endorreisme s’explica fonamentalment per l’aridesa climàtica manca de precipitacions i forta evaporació, però es pot haver format també pel relleu cubeta tancada i per la natura del terreny infiltracions, impermeabilitat Les regions endorreiques són gairebé sempre en indrets on l’índex de pluviositat és molt baix, sense arribar, però, a les característiques desèrtiques o arreiques, totalment desproveïdes de xarxa hidrogràfica L’endorreisme de les regions àrides…

S'oposa a l'endorreisme L’exorreisme afecta una regió en funció d’unes condicions físiques prèvies, que són, normalment, el clima, el relleu i la major o menor permeabilitat del terreny Segons càlculs aproximats, l’extensió de les xarxes exorreiques suposa més d’un 70% del total mundial Les condicions climàtiques imperants molta més quantitat de pluja i un nivell de base general més baix fan que la xarxa exorreica tingui tendència a capturar l’endorreica La xarxa hidrogràfica exorreica evoluciona, doncs, en funció del nivell de base oceànic, que és en general més invariable que els nivells…

Aquest mètode, inventat per Tycho Brahe cap a la fi del s XVI, fou aplicat a la pràctica per Snellius al principi del segle següent El fonament teòric d’aquest procediment és el teorema del sinus, segons el qual, si en un triangle ABC hom coneix el costat AB i els angles en els vèrtexs A i B, poden ésser calculats els altres costats per mitjà de la fórmula Hom parteix d’un costat AB conegut, anomenat base , i calcula els altres dos costats per mitjà de la fórmula anterior Aquests nous segments serveixen de base per a uns altres dos triangles, dels quals poden ésser calculats els altres…

Collaborà en l’aixecament de la xarxa geodèsica d’Espanya i del mapa topogràfic corresponent Escriví diversos tractats tècnics i fou membre de l’Associació Geodèsica Internacional

A vegades hom realitza la mesura per dos mètodes diferents i després en confronta els resultats xarxa geodèsica Les bases geodèsiques no difereixen sensiblement de les bases topogràfiques