Resultats de la cerca

A tretze anys començà a actuar en una companyia teatral, i, tres anys després, s’incorporà a la companyia de Matías Colsada com a professional El 1956 féu el seu primer paper protagonista i adoptà el pseudònim pel qual fou coneguda A partir de la segona meitat dels anys cinquanta aconseguí una gran popularitat en el teatre de Madrid com a intèrpret de papers còmics en comèdies i revistes de la companyia de Colsada, sobretot els anys vuitanta en obres com  Vaya par de gemelas , El último tranvía per la qual aconseguí el premi Fotogramas de Plata el 1987 o Celeste no es un color En el cinema,…

Germà del químic Fèlix Serratosa , es graduà a l’Escola d’Enginyers de Camins de Madrid el 1956, i l’any següent inicià l’activitat professional a l’Ajuntament de Barcelona, on durant els anys seixanta emprengué la tasca de vertebrar l’ordenació del territori metropolità de Barcelona, centre del seu interès professional Formà part de l’equip encarregat de revisar el Pla Comarcal d’Ordenació Urbana de Barcelona  del 1953 i del grup de treball del Pla Director de l’Àrea Metropolitana de Barcelona El 1968 fou nomenat director del Pla General d’Ordenació Urbana de Barcelona, al qual donà forma…

Vida i obra Participà en el teatre amateur des de petit i debutà professionalment el 1946 a la companyia de Vila-Daví, després a la de Bonavia-Mestres i el 1947 al Teatre Victòria de Barcelona Formà part de la companyia de Paco Martínez Soria, amb la qual adquirí gran popularitat pel seu paper protagonista a La venganza de Don Mendo Debutà en el cinema a Fantasía española 1953, Xavier Setó, gràcies a l’oportunitat que li donà el director i productor Ignasi F Iquino, amb qui collaborà en títols com ara El golfo que vio una estrella 1953 i Good-bye, Sevilla 1955 Compaginà aquest vessant amb el…

Diplomat al Collegi de Teatre de Barcelona 2001-04, el 2001 cofundà la companyia El Nacional No Ens Vol, en tots els muntatges de la qual participà, i des del 2014 és membre fundador de La Kompanyia Lliure, adscrita al Teatre Lliure Ha actuat, entre moltes altres obres, a La síndrome de Bucay 2009, de Joan Gallart  La doble vida d’en John 2010, de Ray Cooney, dirigida per Àngel Llàcer  La revolució no serà tuitejada 2013, escrita i dirigida per Jordi Casanovas, Guillem Clua i Pau Miró  Frank V opereta d’una banca privada 2015, de Friedrich Dürrenmatt, sota la direcció de Josep Maria Mestres…

Cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on començà a actuar en grups de teatre universitari S’incorporà a la companyia Windsor, dirigida per Adolf Marsillach , i debutà el 1957 Aquest any obtingué un gran èxit substituint Empar Soler Leal a Harvey , que coprotagonitzà amb Marsillach Formà companyia teatral pròpia 1965-67, en la qual també actuà Participà en una gran quantitat de muntatges, sobretot a Madrid, i fou una de les actrius teatrals de l’Estat espanyol més ben considerades, com li fou reconegut amb nombrosos guardons, entre els quals hi ha el premi Ercilla a la…

De família d’actors, de molt jove s’inicià en el teatre amateur  en una penya del Club Natació Montjuïc fent la Doña Inés de Don Juan Tenorio Feu teatre de cambra i ràdio, i participà en les sessions infantils del Teatre Romea al costat de Núria Espert Fou descoberta per José Luis Alonso, que la contractà per a fer una gira d’un any en què representaren principalment La rosa tatuada , de Tennessee Williams 1957 Amb Miguel Narros inicià el seu període teatral a Madrid, on ha centrat la seva activitat, compaginant cinema i teatre Als escenaris actuà en companyies diverses, entre les quals hi…

La nanotecnologia humida sol prendre com a model els sistemes biològics