Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
estucament
Construcció i obres públiques
Operació d’estucar una superfície que hom aplica sovint als paraments exteriors de les parets.
En l' estucament en fred hom estén la pasta amb el remolinador i l’aplana amb la paleta Generalment hom aplica tres capes d’estuc En l' estucament en calent o al foc la tercera capa és feta de pasta amb sorra de marbre més fina i hom l’enllustra, quan encara no és eixuta, amb una planxa de ferro calenta
Pierre Simon de Fermat
Retrat de Pierre Simon de Fermat
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Història del dret
Advocat occità, sobresortí pels seus treballs matemàtics.
Estudià a Tolosa Introduí per primera vegada l’infinit en el càlcul, descobrí les propietats de diversos nombres i és considerat el creador de la moderna teoria dels nombres Amb Descartes, aplicà l’àlgebra a la geometria, i, amb Pascal, fundà la teoria de les probabilitats Aplicà el concepte de les variables infinitesimals als problemes de quadratura, de càlcul de màxims i mínims i a la construcció de tangents El 1679 el seu fill Samuel escriví Varia opera mathematica , on es recull l’obra de Fermat
Lanfranco
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres italià, actiu a l’Emília als ssXI i XII.
Fou el constructor de la catedral de Mòdena, on aplicà els principis de la decoració llombarda i aconseguí una perfecta unitat, simplificació i refinament Hi construí una petita llotja elevada, que repetí a l’interior
enguixada
Construcció i obres públiques
Operació d’enguixar parets, sostres, etc.
En l’enguixada hom aplica el guix amb la taloja, formant-ne una capa d’1 cm, aproximadament L’acabament d’aquesta operació pot ésser a bona vista , quan és fet amb guies solament als angles, o reglejat , quan hom vol aconseguir superfícies planes i a plom o ben anivellades
Christian Thomasius
Filosofia
Història del dret
Filòsof del dret alemany.
Fou el primer a exercir la docència en la llengua vernacla i, enfrontat al luteranisme oficial de Leipzig, on era professor, el 1690 anà a Halle, on el seu ensenyament influí en la creació de la facultat de dret Influït per SPufendorf 1632-94, desenvolupà i aplicà al camp jurídic l’orientació naturalista i racionalista de l’època i, a partir de la seva preferència pel dret germànic sobre el romà, elaborà un dret independent de la teologia A part la seva obra central, Fundamenta iuris naturae et gentium ex sensu communi deducta 1705, cal esmentar l' Einleitung zu der Vernunftehre ‘Introducció…
Melchor Rafael de Macanaz

Melchor de Macanaz, amb el pla de la reedificació de Xàtiva (Madrid, Real Academia de la História)
© Fototeca.cat
Història
Política
Història del dret
Jurista i polític.
Estudià a València i a Salamanca, on es doctorà en ambdós drets Partidari de Felip V de Castella, en iniciar-se la guerra de Successió fou nomenat per aquest successor del virrei d’Aragó El 1707, en caure València en mans de Felip V, hi fou enviat en qualitat de jutge de confiscacions, per tal d’establir-hi un govern igual al de Castella Intervingué en la reconstrucció de Xàtiva —amb el nom de San Felipe —, i aplicà els principis regalistes en les confiscacions, fet pel qual l’arquebisbe de València, Antoni de Cardona-Borja i de Sotomayor, l’excomunicà, cosa que provocà un…
Sebastià Farnés i Badó

Sebastià Farnés i Badó
© Fototeca.cat
Literatura
Història del dret
Advocat, taquígraf i escriptor.
Es doctorà en dret civil, canònic i administratiu l’any 1879 Fundà L’Arc de Sant Martí , setmanari catalanista de Sant Martí de Provençals 1884-91, del qual fou redactor, i collaborà a Diari Català , La Renaixença , La Veu de Catalunya , El Pensament Català i La España Regional , publicacions des de les quals es convertí en un dels primers teòrics del catalanisme polític, encara des de plantejaments vuitcentistes Alguns d’aquests textos foren recopilats molt més tard a Articles catalanistes 1888-1891 1982 Fou un dels fundadors de l’Orfeó Català, de la Lliga de Catalunya i de la Unió…
,
revestiment
Art
Construcció i obres públiques
Història
Conjunt dels materials (empostissat, rajoles, peces de marbre o de pedra, etc) amb què hom cobreix una construcció o un element d’obra, per tal d’adornar-lo, de donar-li una més gran solidesa, etc.
Bé que el revestiment és propi d’innombrables activitats i tècniques artístiques escultura policromada, bronzes daurats, etc, és sobretot en arquitectura on ha estat aplicat més sistemàticament i amb més varietat de recursos El revestiment de les parets és un dels elements característics de les construccions romanes Ja és patent des de l’inici del s II aC amb l’ús de petits blocs de pedra tallada en forma piramidal tessella, que les necessitats de l’Imperi transformaren, per rapidesa i economia, en peces d’argila o rajoles rajola Aquestes foren també combinades amb carreus de…
estuc
Art
Construcció i obres públiques
Pasta feta amb calç o guix i pols de marbre que hom aplica, a manera d’arrebossat, a les superfícies, tant interiors com exteriors (parets, columnes, etc), o utilitza en el motlluratge de decoracions arquitectòniques.
Els grecs ja en feien un gran ús —generalment afegien pols de marbre per a cobrir els carreus—, però fou durant l’imperi Romà que fou emprat amb més assiduïtat i de forma més diversa imitació de marbre, pintures murals, estatuària, etc A l’època medieval, hom emprava l’estuc daurat, per a imitar l’orfebreria, en els frontals i retaules L’estuc policromat fou la base dels grans conjunts decoratius del Renaixement i del barroc Vaticà, Fontainebleau A part una moda passatgera de decoració en relleu durant el Modernisme, el treball en estuc ha caigut dins el camp d’una producció en sèrie poc…
enginyeria
Construcció i obres públiques
Art d’aplicar els coneixements científics a la invenció, al perfeccionament o a la utilització de les tècniques en totes llurs determinacions dins el camp industrial.
S'ocupa també de l’aspecte tècnic de la fabricació de mercaderies o del proveïment de serveis a la collectivitat el factor econòmic, però, hi és fortament condicionant i, típicament, les seves realitzacions són un compromís funció-preu Les motivacions més immediates de l’enginyeria són de caire econòmic produir a preu més baix, fer obres que afavoreixin el progrés econòmic, etc Les línies concretes d’actuació són funció de factors circumstancials que evolucionen de manera imprevisible, com ara descobertes científiques, situacions sociopolítiques, etc, i a cada estat són fortament influïdes…